Hola a tothom!
Be, doncs vam arribar ahir a la tarda a Hue, amb un autobus que ens va portar des de l'hotel de Hoi An a la parada d'autobusos de Hue a no mes de 40km/h. Aixi que per a fer els 150km que aproximadament separen aquestes dues ciutats, vam trigar tres hores i mitja... Quan tornem a casa i agafem el cotxe ens fara por posar-lo a 100!
A la parada d'autobus de Hue ens esperava un cotxe de l'hotel (com els rics tu!). I sort, perque una plaga de gent ens esperava a la porta del bus per vendre'ns l'estada al seu hotel (es clar, millor i mes be de preu...).
L'hotel es de l'estil del de Hoi An: 25$ dormir, esmorzar bufet lliure i internet de franc. L'habitacio es enorme i te el seu propi ordinador (llastima que no va gaire be...). AH! I un novetat sorprenent! Te ascensor! Fins ara, tots els hotels on hem estat, no en tenien i per pujar a l'habitacioc (normalment a un 4rt o 5e pis) no et quedava mes remei que equipatge i tu anar fent cames! http://asiaroomsbooker.com/ (aqui podeu veure mes detalls de l'hotel)
Ahir vam sopar a un restaurant on feien musica tradicional en directe, el Tropical Garden. El menjar molt be (sense superar el de Saigon amb el maitre que li agradava el Julio Iglesias) i el preu tambe. El problema, i val a dir que es l'unic lloc on ens hem trobat amb una situacio similar, es que el cambrer que ens va atendre, a veure, com ho diriem, diguem que considera que les dones son l'ombra dels homes i vaja, ni em mirava quan li parlava!
Be, no us ho hem explicat pero Hue es l'antiga ciutat imperial del pais. Aqui han viscut les diverses generacions de la dinastia Nguyen. I segons diuen, la cuina d'aqui es la mes sofisticada i deliciosa del pais.
De fet, aqui encara es respira aquest aire imperialista, tot i que la ciutat antiga, entre la reconquesta francesa i la guerra entre el nord i el sud del Vietnam, esta practicament en runes. Tot i axi, com veureu a les fotos, aquests emperadors no s'estaven de res... Cadascu amb el seu palauet, jardins, llacs amb nenufars, biblioteca i teatre per no avorrir-se, halls on fer els diferents tipus de recepcio, palauets pels mandarins civils i pels mandarins militars, la ciutat prohibida, pagodes i temples propis... En fi, una passada.
Actualment hi ha molts edificis en reconstruccio, pero va per llarg perque es comencar gairebe de zero...
Per cert, avui ens hem tornat a trobar a la Iolanda i el Nick, de qui ens vam separar en el Delta del Mekong. Tota una coincidencia!
Seguint el consell de la lonely, hem dinat a un dels restaurants recomanats: Ythao Garden. Un lloc molt xulo on hem menjat un menu degustacio de 7 plats per 10$.
Tornant cap a l'hotel, ens hem trobat a un pintor especialitat en pintura sobre seda i li hem acabat comprant 7 lamines petites per 6$. Ei, estan pintades a ma de veritat! Ja les veureu.
Ostres, es que avui tenim moltes cosetes per explicar. Ja sabeu que a Vietnam un dels transports turistics mes comuns son els xe oms ("ciclos"). La gent local tambe els fa servir, pero evidentment, els conductors prefereixen portar turistes, Cobren uns 3$ l'hora i normalment son excombatents que es guanyen la vida com poden. La veritat es que sap greu dir-los que no. Molts d'ells t'ensenyen com a carta de presentacio una llibreta amb escrits dels seus clients per donar-te confianca. De fet, aixo es tipic a qualsevol establiment: sastreries, galeries d'art, sabateries, restaurants... T'ensenyen els comentaris de clients satisfets perque et quedis mes tranquil amb la compra que has fet o t'animes a fer. Es curios perque, al cap i a la fi, no poden saber del cert que posen els escrits redactats en tots els idiomes imaginables, pero tots els que hem llegit i hem entes, eren positius!
Avui ens ha fet especialment pena dir-li que no a dos conductors de xe om. Un ens deixava el recorregut d'una hora a 2$ i ja ens havia ensenyat aquesta llibreta de clients satisfets. L'altre, ens ho deixava per 1$ i ens deia que necessitava els diners per la seva familia...
La cosa es que en cap moment ens hem sentit insegurs en aquest pais. Encara que passegis per un barri ple de barraques, ho fas amb tota la tranquil.lat del mon.
Una altra curiositat es que com veureu a la foto de baix, les barraques d'uralita estan barrejades amb cases de construccio tipicament francesa. Es a dir, que no veiem que hi hagi un barri exclusivament de rics o exclusivament de pobres.
Tambe es veuen moltes banderes nacionals i comunistes. No nomes pels carrers, sino tambe per les cases de la gent. Es com si sempre fos St. Jordi, per entendre'ns (queda clar que ho dic per les banderes, eh? :-)
Dema continuarem per aqui. La idea es llogar una motito i visitar les pagodes i els temples dels emperadors de les diverses dinasties que hi ha al llarg del Riu Perfum. No se sap perque te aquest nom, pero us assegurem que, com a minim ara, no te res a veure amb el tema olfactiu...
Doncs apa! Fins dema!
PS: Sue, Claire, merci pels e-mails! Ens fan molta il.lu rebre'ls!
PS2: Ei, aquesta imatge es genial. La historia es: de cop a aquest home de la moto se li cau el que porta agafat de la ma (ho portava lligat darrere el paquet de la moto). Una bici para i li recull. L'home de la moto va i li diu al de la bici que li lligui be darrere el paquet. Nosaltres pensant "quina barra, no?". Pero clar, mireu on esta subjectat el megapaquet: a les espatlles del paio, com si fos una motxilla! Quants punts de carnet et treuen per aixo, Gabi?
