HANOI -Trajecte memorable

Be, doncs ja som a Hanoi. Serem escuets perque necessitem una dutxa urgent per treure'ns el repelus que portem a sobre. De fet, fins i tot hem deixat la roba que portavem a rentar! I es que hem fet el trajecte de 2h30 mes fastigos de les nostres vides. I aixo que anavem de rics amb seients tous i aire acondicionat...

Nomes entrar al vago una fortor indescriptible ens ha tirat enrere. Armats de valor, hem agafat aire i hem anat a localitzar els nostres seients, ocupats pels peus, bracos, culs, caps de dos iaios. Els seients teoricament blaus havien perdut el color. Les cortines originalment verdes, de verd ja no tenien res...

Pero el millor han estat els centenars d'escarbatets (be poder centenars no, pero moltes desenes si) que corrien pel terra, parets, taules i seients del vago. I no es d'estranyar si es te en compte que la penya deixa les bosses de menjar obertes al terra i que clar, al ser un recorregut llarg (hi ha gent que ve des de Saigon), la gent alla menja de tot. (Creiem que una iaia portava peix dins d'una bossa de plastic). Per acabar de rematar, el terra estava absolutament enganxos i llefiscos. QUIN FASTIC!

Dema passem el dia a Hanoi. Intentarem comprar tiquets per veure un espectacle de titelles d'aigua. Ja us ho anirem explicant. Ara ens anem pitant a la dutxa!

Petons!

PS: LA T C O LA P D L R: La Tieta Clara O La Padrina De La Rosa :-D

NINH BINH II (o el poble de les estafes...)

Ei, que tal, gent. Nosaltres seguim amb l'odissea al Vietnam. Avui ja marxem de Ninh Binh o el poble de les estafes. Aquest mati hem llogat una moto per anar a fer voltes per les contrades d'aquest indret. Seguint les patetiques indicacions del mapa proporcionat per l'hotel, hem agafat una carretera molt xula que s'ensinsava entre les muntanyes tipiques de la zona.

Hem arribat a Trang Anh, una mena de Tam Coc, pero molt menys turistic. Per culpa del mal temps no hem pogut fer-ho perque es veu que passes per unes coves amb la barqueta, que son tant baixes, que a la minima que plou ja no es poden visitar.

Hem continuat la carretereta fins a Hoa Lu, l'antiga capital imperial de la dinastia Dinh. I aqui ha comencat l'atac al turista inofensiu per part de les arpies i els racanos que al final et fan desconfiar de tothom. (Tot i que es una part molt petita de la gent del pais). Tot just abans d'arribar ens han assaltat amb la moto, fent-nos parar i aparcar alla, ensenyant-nos un retol en vietnamita on se suposa que deia aparcament de motos obligatori,... Rapidament, hem preguntat que valia i al dir-nos "no money", hem accedit tot sospitant que ens astillarien despres.

Llavors, dues iaies, apart d'oferir beguda i menjar ens han volgut canviar monedes d'euros i bitllets d'un dolar en bitllets mes grans... Hem passat de tot i amb l'excusa de "later, later", (mes tard) hem marxat.

El complex, molt bonic, adjuntem foto.

De cami de tornada a la moto ens han assaltat unes quantes iaies (pobres iaies) que ens volien vendre no se quantes coses. A l'arribar a la moto, que encara estava sencera, els paios estafadors ens han volgut vendre begudes i menjar, pero s'han passat tres pobles demanant-nos 4 vegades mes del que paguem als hotels per una ampolla d'aigua petita. Aixo ens ha fet emprenyar com una mona i cansats ja de tanta tonteria no hem volgut baixar del burro. Per cert, ens han arribat a dir que el bitllet que oferiem era fals perque aixi els donessim un de mes gran i deixar-nos sense canvi o ves a saber! Quina llastima, ja que el pais no es aixi.

Avui es el primer cop que ens ha plogut en totes les vacances.

Hem anat seguint amb la moto perdent-nos una vegada i una altra fins que hem arribat a un poblet que antigament era de pescadors de vida perpetua a l'aigua. Es veu que n'hi havia que no trepitjaven terra ferma en tota la vida. Menys mal que el socialisme els ha portat a abandonar aquesta forma de vida i ara viuen a terra ferma, pero sense el turisme que fins ara els anava a visitar.

Avui tren cap a Hanoi i a seguir l'aventura per les terres vietnamites!

Besus i abrasus!

PD. Anonim, hem intentat desxifrar qui ets, pero no ens volem arriscar. Qui ets?