En primerissim lloc moltes gracies a les padrines respectives que finalment s'han animat a fer sentir la seva veu en el bloc! :-D
Be, doncs com podeu veure hem sobreviscut al tren nocturn amb lliteres toves (no ha sigut gaire complicat fer-ho...). Hem compartit vago amb 2 nois de Munich super simpatics. De fet, ens vam fer un fart de riure rememorant i comparant experiencies vietnamites! Aquesta gent, a part de Vietnam, tambe ha visitat Cambodja, Tailandia i ara anaven cap a Laos. Deu n'hi do...
Hem arribat a Ninh Binh cap a les 7.30h. Despres de la dutxa de rigor a l'hotel, hem esmorzat com reis per agafar forca per pedalejar. Si, si. Avui hem llogat unes bicis per anar a Tam Coc.
Tam Coc tambe es coneix com la Halong Bay de l'interior i es d'una bellesa realment admirable. Tot de formacions carstiques sorgint dels arrossars d'un verd gairebe fluorescent. Super xulo! Un cop a Tam Coc, hem agafat la tipica barqueta que durant dues hores ens ha conduit per les coves i els llacs d'aquesta vall.
I aqui, un cop mes, les prediccions de la Lonely Planet s'han fet 100% realitat. Ens expliquem. La barca la porta un dona d'edat avancada (si tens sort, nomes una dona; pero en la majoria de casos, dues!!). Primera curiositat. Els peus no nomes serveixen per caminar. Aquestes senyores han desenvolupat l'habilitat de remar amb les extremitats inferiors amb una agilitat sorprenent!
Al llarg del trajecte, ens acompanyaven altres barquetes carregades de coses per vendre (menjar, beure, records...).
Part 1
Arriba un moment del trajecte en que les barques literalment t'acorralen i t'intenten vendre el que sigui. Tactica:
1. Menjar o beure per nosaltres.
2. Souvenirs.
3. Beguda fresca per la pobra remera.
Com que gracies a la guia ja sabiem de que anava la historia, hem fet la contra-tactica d'oferir la nostra propia beguda fresca a la senyora. Beguda que obviament ha rebutjat. El tema es que quan caus a la trampa i compres el refresc, davant dels teus nassos veus com la suposada senyora "sedienta" re-ven la beguda a la mateixa venedora. Una estrategia molt subtil...
Part 2
Arriba un segon moment, en que la teva propia barquera t'acorrala. Aleshores, es treu els guants, el barret, la mascara i es posa "manos a la obra". Obre la misteriosa caixa de ferro que hi ha al mig de la barca i comenca a treure estovalles, tovallons, lamines de tela, samarretes tot brodadet i molt mono. Tactica:
- Els diners son per pagar l'escola dels meus fills
Hem cedit al xantatge emocional i hem comprat 2 samarretes monissimes que cauran segur per l'amic invisible...
Part 3
Cent metres abans d'arribar al final del trajecte, la dona no te cap pudor a allargar la ma i demanar-te propina -curiosament la unica paraula que sap dir en angles.
A tot aixo, cal afegir que pagues una entrada al parc que inclou aquest passeig en barca...
Despres hem continuat amb les bicis sortejant amb professionalitat altres intents d'estafa, com per exemple comprar una entrada inexistent o oferint-nos el suposat passeig a Tam Coc per uns arrossars sense cap mena de gracia.Dema farem mes excursions per la zona, aquesta vegada amb moto perque anem mes lluny. A la tarda agafem el tren cap a Hanoi. Intentarem escriure des d'un lloc o un altre.
Per acabar, les fotos que no vam poder penjar ahir.
Petons a tothom!
PS: Les motos de tornada despres del dinar regat amb cervesa les portaven ells. En aquest cas, la Rosa, que anava amb la Khuy, anava mes tranquil.la perque nomes van beure cervesa els homes!
Ps2: Lo de peixar el menjar es literal. Ens van posar el menjar a la boca amb els seus "palillos".
