diumenge, 7 de setembre del 2008

HUE III

Bueno, bueno, bueno... Per ser que avui no teniem plans tret d'agafar el tren a les 19h, deu n'hi do... Com que encara falten un parell d'hores per marxar, us podem explicar les aventures d'avui a Hue.
Despres de negociar amb l'hotel un milio de coses per les excursions que hem planificat a Sapa i Halong Bay, hem anat a voltar una mica per la ciutat, sense cap rumb. Asseguts en un parc, ens han vingut a parlar unes nenes de 13 anys (rotllo Phat, us en recordeu?) preguntant-nos tot de coses amb la mica d'angles que parlaven. Com que portavem una estona, han comencat a afegir-se personatges (amics del cole, taxistes-motoristes) i hem acabat, com no, donant-nos les direccions i fent-nos fotos.


Al final, les nenes ens han acompanyat un bon tros de cami cap a una pagoda que voliem visitar i a la primera de canvi ens han convidat a dinar a casa seva amb la seva familia que, segons elles, era molt simpatica :-) Al final, els hem dit que no, tot agraint-los la seva amabilitat, intentant explicar-los que casa seva quedava molt lluny i que haviem d'agafar un tren a la tarda.

Quan hem arribat a la pagoda, al carrer del costat hem conegut una iaia de 68 anys que havia treballat pels americans i com a bibliotecaria i hem fet petar la xerrada una estona. Ens explicava que ara que no practica gaire l'angles ha perdut molta fluidesa i que sempre que troba algun turista passejant pel seu carrer, intenta practicar-lo una estoneta.
La pagoda estava tancada, pero com que no teniem pressa, ens hem assegut davant la porta a esperar. Llavors han aparescut el To i la Khuy (a saber si s'escriu aixi), una parella que ens han comencat a preguntar tot de coses. De seguida ens han convidat a casa seva, just al costat. No hem pogut dir que no. En To ens ha explicat que es professor de mates a l'escola i que tambe fa classes privades d'angles a casa seva, cosa que ha donat peu a intercanviar experiencies amb la Rosa, tot repetint-nos que estaven molt contents d'haver-nos conegut i que quan tornem a Vietnam que no anem d'hotels i que ens quedem a casa seva tot el mes de vacances!

Acte seguit ens diuen que si tenim gana i que perque no anem a dinar amb moto a un lloc que nomes es de vietnamites, sense turistes. Es clar que tampoc hem pogut dir que no. I una mica mes i rebentem de tant mejar. Ens han portat uns calamars frescos molt bons que barrejats amb unes verduretes i una salsa picant estaven de por. Llavors, han portat una mena de fondieu per anar fregint carn que anava despres enrotllada en paper d'arros i verduretes. I per acabar, unes gambes, que la Khuy ens ha pelat una a una i fins i tot ens ha arribat a peixar. Tot regat amb cervesa a dojo i Cocacola. I es clar, (Jordi) vaig llegir a la guia que has de beure el que l'amfitrio beu i encara que el payu era primet, hem begut com camells! La parella estava molt contenta d'haver-nos conegut, ja que no tenien gaire bon feeling dels estrangers. I nosaltres, es clar, encantats de la vida! Hem pensat que el minim era pagar nosaltres el compte. (No ha sigut gens car). Despres de 200 fotos i brindis a punta pala, hem tornat a casa seva.

Alla hem viscut algunes escenes inoblidables, com entrar a casa de la sogra (just al costat) on alguns de la familia estaven fent la migdiada al terra, per veure la pagoda que tenia montada al pis de dalt (son budistes). Despres, mes cervesa i te i ens han volgut ensenayar la musica que els agrada. Ha resultat ser una telenovela vietnamita, rotllo el Cor de la Ciutat, pero cantada per uns personatges de riure amb un desfasament de la veu molt raro. Tot aixo escoltat a tota canya per uns altaveus petats a cada costat de la tele. I com que mai en tenim prou, ha acabat venint tota la familia amb els nens, unes 12 persones totes alla a casa seva....Vaja... una experiencia unica.
Sembla ser que aqui, al Vietnam, si el que vols es coneixer gent i viure coses noves, el que has de fer es simplement sentar-te i esperar que passi alguna cosa.

Doncs res, eso es todo por hoy!

Petons!

PS: Dema, si podem, penjarem mes fotos. Avui la connexio va fatal i no hi ha manera de penjar-ne cap altre.