HALONG BAY - CAT BA

Ja som aqui altra vegada i per ultim cop des de Vietnam :-( Be, ara nomes cal pensar noves destinacions per l'any que ve. Que us sembla Sud America? Potser Argentina o Xile? Ja ens ajudareu a triar :-D

Abans que res MOLTES FELICITATS SERGI!!!!! QUE AVUI FAS TRES ANYETS! Clar que aixo ja ho saps, oi? Quan ens veiem ens has d'explicar com et va al cole dels grans! Un petonas molt fort de la tieta Rous i el tiet Jordi!

Seguint amb les felicitacions... PER MOLTS ANYS papa / Gabriel pare! Ja sabem que es dema dia 20, pero com que amb aquest escrit tancarem, per part nostra, aquest bloc tan especial...

Doncs be, comencem el relat il.lustrat d'aquests dies. Com ja us vam explicar, vam contractar un tour per veure la badia de Halong i el parc natural de Cat Ba. El vaixell havia de ser Deluxe, pero de deluxe no tenia gaire: ens vam quedar sense marisc a bord, fins i tot dins el vaixell ens venien a vendre perles despres de cada apat, l'electricitat nomes la van posar a l'hora d'anar a dormir (aixo vol dir, que la dutxa va ser a cegues i morts de calor perque no funcionava ni l'aire acondicionat ni el ventilador de l'habitacio...). Vaja, que el vaixell es el que per nosaltres seria una categoria de classe turista o estandard...

Pero, evidentment no ens queixarem! La badia de Halong es realment impressionant i es aixo el que veniem a veure. Els dos primers dies, la visio no era gaire bona perque hi havia una mena de boirina que ens limitava el camp de visio, pero els altres 2 dies han estat fantastics! I es clar, no podia faltar la remullada a alta mar saltant per la borda del vaixell:

La gent del vaixell era un mica sosa (especialment recordant la colla pessigolla de Sapa), pero al final ens vam fer amb un grup d'israelians amb els que vam acabar parlant forca. Es veu que a Israel, despres de fer el servei militar, tothom aprofita per viatjar abans d'entrar a la universitat... ja us ho explicarem perque aixo del servei militar es molt curios...

El que va estar forca be va ser que despres de sopar la nit que erem a bord, vam apretar el guia mogollon perque ens expliques el funcionament del pais: sous, sistema educatiu, hipoteques... un cop mes, la visio de la gent mes pobre o de la gent occidental que viu al pais no concorda amb la versio mes, diguem-li, oficial.

Per cert, a Halong Bay, els vaixells no poden anclar on els sembli; hi ha una zona reservada per fer-ho aixi que aixo d'estar sol enmmig de les formacions carstiques no es ben be tan idilic com sembla: vaixells per tot arreu, els que tenen el karaoke a tota marxa i els que no, soroll de motors i generadors... Tot i aixi, no deixa de ser gairebe magic!

Pero a part de navegar per la zona, vam fer kayak i vam visitar una cova del nivell d'Eslovenia!

Despres de dia i mig navegant per la zona, vam arribar a Cat Ba i vam anar directes a fer un trekking pel seu parc natural. Verge santissima! Quina calor! Mai a la vida haviem suat tant com aquest dia. De fet, diria que tothom estava sorpres de veure la quantitat d'aigua que era capac de desprendre el seu cos!

Per cert, en aquest trekking vam tornar a coincidir amb la Sandra, la noia alemanya del grupet de Sapa. Ens va explicar (i ho vam poder comprovar amb les fotos que ens va ensenyar) que el dia abans havia anat a sopar serp. Fins aqui tot normal, el cas es que va anar a un restaurant on a part de matar la serp i dessagnar-la davant teu, et feien veure la sang encara calenta del bitxo i el cor encara bategant... I aquesta noia s'ho va cruspir tot, tot, i tot!!!! Es veu que en aquest lloc (ara ens posarem una mica escabrosos), tambe pots menjar mico. Te'l maten alla mateix, i t'ofereixen el cervell, ben fresquet i crudet... Rotllo "Sorbete de sesos de mono" de la pel.li El Templo Maldito d'Indiana Jones.

Ben dinat, vam agafar el vaixell altra vegada i ens vam arribar a la Monkey Island o Illa dels Monos, anomenada aixi perque, com us podeu imaginar, part dels habitants de l'illa son aquestes bestioles. Si, les vam veure. De fet, nva haver un mono que espensava que duiem menjar a la ma i ens va mig perseguir!

El lloc era molt xulo, pero l'aigua super calenta, o sigui que refrescar-se, allo que es diu refrescar-se, no gaire...

Despres de sopar vam quedar amb la Lilah i l'Elah per explicar-los la ruta que nosaltres haviem fet per Vietnam: ells tot just comencavem el viatge.

L'endema, dia de relax total a les platges de l'illa, a Cat Co 2. Un estres que no vegis: que si llogar tombones i paraigues tropical, dinar peix fresc, llogar un altre kayak, remullar-se de tant en tant... En fi, un no parar...

I es clar, aixi et queda la cara despres d'un dia tan mogut...

Avui, ja hem anat tornant cap a Hanoi: ultimes compres, refer bosses i moltes llagrimes...

Fins dema! Cap a les 14.30h a la terminal A (vol AF1648).

SAPA III - HANOI

Ei! Ja som aqui altra vegada! La veritat es que els dies per Sapa i voltants han donat molt de si i creiem fermament que si es viatge a Vietnam, es imprescindible passar uns dies per aquesta zona.

Durant el primer dia de trekking, ens va cridar l'atencio una de les nenes que ens acompanyava tot el cami per vendre'ns alguna cosa i que a l'entrar en una escola d'un poblet, es va quedar embadalida fent voltes per la classe tot mirant els dibuixos i els treballs dels nens. Estem convencuts que li hagues encantat quedar-s'hi.

Quant ens deia el tipic "buy from me, buy from me, why you don't buy from me?...", (compra'm a mi, per que no em compres a mi?, li anavem contestant que el que havia de fer es anar a l'escola.

Durant aquest mateix trekking, el que ens va emprenyar una mica es que, com a molts altres llocs, utilitzen nens esgarrats o amb algun problema fisic per intentar vendre mes. En un dels pobles, hi havia una pobre nena amb una mena de catarates als ulls i no parava de dir "perque compres als altres i no a mi?" ... no varem comprar res.

El que no us varem explicar l'atre dia es que en el trekking del primer dia, varem entrar a casa d'una familia molt pobre, composta pels pares i 8 fills. Fins aqui tot pot semblar "relativament" normal. El mes fort es que els pares tenien ambdos 19 anys!!!!

Aquesta es la cuina de la casa

Tampoc us varem explicar que al llevar-nos al mati a la Homestay, una de les primeres imatges que varem tenir es la seguent:

Es un remei xines per curar la grip. Aquesta banya deixa una marca rodona vermella a la pell i per tot el pais (sobretot en aquesta zona) hem vist molta gent que tenia aquestes marques no nomes a la cara sino que tambe pel torax i l'esquena.

L'ultim dia a Sapa varem agafar un mini bus (una altra Srpinter) per anar al mercat de Bac Ha, a uns 150Km o unes 4h de trajecte per unes carreteres MOLT rurals, plenes de forats (de totes mides), terra, pols, bassals de fang, cotxes, camions, motos (com no) carregades de mercaderies d'allo mes variades,... be tota una nova experiencia per les nostres cervicals. El mercat no var ser molt mes xulo que els que ja haviem vist, tret que hi havia altres minories etniques (les H'Mong Flors), amb uns vestits amb molt de color. El curios es que a mes es venia tota mena d'animals, desde porquets i gallines fins a gossos o bufals.

A la tornada, varem fer una parada en una estacio de servei que tenia totes les comoditats. Aqui teniu una foto del WC.... amb tocino gegant inclos just al costat! (el water es el de la dreta, el tocino gegant te mes comoditats). Ja us n'explicarem els detalls "en vivo y en directo"... :-)

De tornada, ens varen deixar a Lao Cai per agafar el tren nocturn cap a Hanoi, pero abans varem fer una parada just a la frontera amb Xina. Aqui teniu la nostra primera foto al gran pais asiatic.

En el tren nocturn varem coneixer una parella de Texas que ara vivien a Alaska i uns australians gegants sonats en el compartiment del costat que tenien per veins dos vietnamites per llitera.

Avui hem arribat a Hanoi a les 5.30AM i hem estat voltant a peu, veient el mausoleu del "Tio Ho" (que estava tancat per motius de "manteniment" del payu de la barba)

Just despres, hem visitat la Pagoda del Pilar Unic. La lleganda diu que uns dels antics emperadors no podia tenir fills, fins que se li va presentar en somnis la deesa de la caritat. Just despres del somni, l'emperador va coneixer una camperola amb qui es va casar i va tenir un fill. Com a agraiment, va fer construir aquesta pagoda, que simula una flor de lotus (simbol de la puresa).

Quant ja comencavem a tenir gana, hem intentat trobar un restaurant que la nostra guia deixava molt be, pero a l'arribar hem comprovat que la direccio estava equivocada. Hem fet l'alternativa d'entrar al primer lloc decent que ens ha convencut i ha resultat un bonic restaurant on hem menjat molt be per menys de 3 euros per persona.

Dema per fi, anem cap a Halong Bay, on passarem una nit al vaixell (deluxe...) :-) i dues a l'illa de Cat Ba, que es un parc natural. Hem preferit allargar una nit aqui que no passar un altre dia a Hanoi. Com a despedida de viatge ens sembla molt mes apropiat. A Hanoi ja portem tres dies i mes o menys ja el tenim vist!. :-)

Pensem que podrem tornar-vos a escriure desde l'hotel de Cat Ba, el proper dia 17.

Si tot va be, el vol de Paris a Barcelona sera el proper dia 20, (nr. de vol AF1648), que d'entrada surt de Paris a les 12.40h, arribant a la terminal A de BCN cap a les 14.20h.... quin mal rotllo, no?

(Ja ho anirem confirmant).

Petons i abracades a tothom!

SAPA I i II

Hola a tothom! Seguim vius i de conya! Des del tren no vam poder actualitzar el bloc i aquesta nit passada hem estat "en medio de la nada" on, evidentment, tampoc hi havia connexio a Internet.

Be, com us vam avancar l'ultim dia des de Hanoi, vam agafar el tren nocturn cap a Sapa, al nord-oest de Vietnam. El tren estava super be, fins i tot millor que l'ultim tren nocturn que vam agafar des de Hue i res a veure amb el decrepit tren de Ninh Binh a Hanoi. El vago el vam compartir amb una parella de Vitoria. Aqui els teniu:

La Leyre i el David, quan ens els hem tornat a trobar avui.

Nomes arribar a l'hotel de Sapa, despres de 2 hores d'autobus des de l'estacio de tren de Lao Cai, vam comencar un trekking que duraria tot el dia. El paisatge, com podeu comprovar, es increible i totalment diferent al que estem acostumats de veure: terrasses i mes terrasses d'arros, cobreixen les muntanyes i les valls de la zona.

La totalitat del viatge gairebe fins a la "homestay" on hem dormit, l'hem fet amb la companyia de dones de la tribu Hmong negres. Aquestes dones son a tot arreu i a la que veuen un grup de turistes, s'acoplen a pinyon per intentar vendre'ls tot allo que poden al final del trajecte. Son terriblement insistents i no et deixen sol en cap moment: et diuen on has de posar els peus, t'agafen de la ma per fer baixades o creuar rius, et fan manualitats amb fulles d'arbre i t'ho regalen... N'hi ha com a minim una per turista i se t'assignen, es a dir, que durant tot el trajecte vas amb la mateixa persona al costat. Es posen estrategicament davant i darrere teu, de manera que gairebe estas aillat del grup i quan aconsegueixes desfer-te d'elles, s'escolen pels camins alternatius i sempre acaben interposant-se entre tu i qui sigui del teu grup. Terrible!

I aquest martiri l'hem patit els dos dies de trekking! De fet, aquest mati encara ha sigut mes heavy: ens hem llevat a les 7h i despres de la dutxa (mireu la foto de la dutxa de la casa on hem estat), tant bon punt ens han divisat, ja s'han acostat un parell de dones hmong a la nostra casa. A mesura que la resta del grup s'anava llevant, anaven apareixent mes dones hmong i ens han estat esperant fins que hem comencat a caminar (mentre esmorzavem, alla estaven, mirant i esperant el seu moment) i despres les hem tingut a sobre fins a l'hora de dinar. Sort que el paisatge val la pena i que els banys al riu ens renonaven de cap a peus!!!!!

Dutxa de la casa on hem passat la nit.

Aqui teniu una mostra d'aquesta tribu (la del mocador vermell, pertany a una altra minoria etnica), esperant que els turistes sortissim del "bar" per continuar assetjant-nos.

La gent amb la que hem coincidit en aquesta excursio es genial. Anem amb una noia del Regne Unit (la Harriet), una irlandesa (Emma), dues israelianes (la Hila i la Sharon) i una alemana que ara viu a Londres (Sandra). La majoria d'elles porta mesos viatjant en solitari. De fet, com us podeu imaginar, una de les coses que mes ens va cridar l'atencio es trobar dues persones d'Israel, dones, viatjant soles per aquests mons de Deu. Ja us explicarem mes coses d'elles, perque ens han estat dient coses de com funciona el tema de l'exercit i de la vida al seu pais. Informacio de primera ma que t'ajuda a entendre millor la seva realitat.

Aqui estem amb el grupet, la guia ( a ma esquerre) i la "jefa" de la casa.

Pero el mes subrealista de tot, va estar el sopar d'ahir a la nit. Vam menjar juntament amb la familia i la guia. Ens vam posar de tot! I com no podia ser d'una altra manera, tambe ens van servir 50 xupitos de vi d'arros. Aquesta dona, la Suoy, beu com un camell! Quina passada! Va fer una ronda de xupitos ella sola amb cada un de nosaltres, mes tots els que va fer en grup i en parelles. Clar, al final la dona anava mes felic que un tornavis...

Pero el mes literalment increible de tot, es que ben sopat, alla, perduts en la immensitat de les muntanyes de Sapa, aquesta dona ens va improvitzar una discoteca al menjador de casa seva. Ei, amb musica maquina i tot! Aqui teniu un video que, com veureu, no te desperdici!

Despres d'aixo, com tampoc podia ser d'altra manera en un pais asiatic, vam acabar tots plegats en un karaoke (tot plegat, vam anar a dormir a les 22h...).

Dema mercat de minories etniques i despres tren nocturn de tornada a Hanoi. O sigui que no tindreu noticies nostres probablement fins dema passat.

Molts petons a tothom! :-D

HANOI III

Avui es el segon dia que passem sencer a Hanoi. Hem caminat molt i molt a un pas que hem batejat "pas Saigon", es a dir, a un pas mooooolt lent que ens permet suportar millor la calor.

Aqui a Hanoi, constantment t'estan oferint zippos, guies lonely planet, trajectes en moto, taxi i especialment els cyclos, que son terriblement pesats. Els Xe om aqui, per acabar de rematar, porten una campaneta i cada vegada que veuen un turista la fan sonar mentre diuen un "Hello!" que mes aviat sembla el "ho, ho' ho" del Santa Claus. Aquesta tarda, n'hi hagut un que gairebe ens atropella.

Un dels molt arbres gegants que hi ha per aquestes contrades

Avui hem visitat el Temple de la Literatura. Aqui teniu alguna fotito. Es veu que antigament, aqui estudiaven els fills dels mandarins i havien de passar uns examens molt xungos, fins i tot un final davant l'emperador, qui personalment et feia les preguntes! I nosaltres queixant-nos per la proposta del PP amb la LOCE i la tornada als examnes orals!

En un dels patis hi ha exposades unes lapides sobre unes tortugues de pedra amb gravats de les obres i miracles dels estudiants als examens i dels erudits de l'epoca.

Si us hi fixeu, aquell pitufo d'alla al mig es la Rosa

Aquest es l'amic Confuci, com podeu comprovar, partint-se la caixa en veure els resultats dels examens.
Com a novetat del dia, be, avui hem conegut la Flower, una victima de la guerra amb una cama mutilada. No demanava caritat sino que oferia els seus serveis com a guia' I es que te un angles forca correcte ja que l'havia estudiat a la universitat. Quan li hem dit que ja marxavem avui, llavors ens ha volgut vendre uns pastissos tipics d'aqui (recordeu aquell pastis que portava un ou dintre? doncs d'aquests pero sense l'ou). Seguint la bona educacio que hem rebut dels nostres respectius pares, no voliem acceptar menjar d'un estrany i li hem dit que no pero que li podiem donar una micona de diners. Ella s'ha negat rotundament i ens ha dit que els diners els volia nomes si li compravem alguna cosa: vaja, ens volia donar alguna cosa a canvi dels diners.

Com us podeu imaginar, aquesta dona no te feina i probablement, si la politica no canvia, no en tingui mai mes a la vida. Aixi que com els molts avis i avies que us hem anat explicant, ha d'intentar guanyar-se el pa com pot: si te sort com a guia, sino venent el que sigui.

Hem estat parlant una estona amb ella i com que ens ha preguntat que es cobrava a Espanya, nosaltres tambe li hem preguntat que es cobra a Vietnam. Diu que fa uns anys, la gent cobrava uns 400$ l'ANY. I la veritat es que tenint en compte aquests salaris, el preu de les coses no es gaire barat, que diguem. Un pastissets d'aquests d'ou pot valdre uns 100.000VND, es a dir, mes de 4EUR.

Hem anat passejant un altre cop pel barri antic amb l'inestimable companyia dels Santa Claus, parant a mirar botiguetes, fent un gelat... vaja un estres que no vegis!

Per les Clares que ens llegeixen:

Ara tren nocturn cap a Lao Cai, que ens diuen que ja s'ha recuperat de les inundacions de fa un mes.

PS: Ho hem aconseguit! Una foto en primer pla de 4 persones sobre una mateixa moto! De fet, n'hi ha a patades, pero es dificil fer la foto.

HANOI II

Ei, gent, que tal? Aqui la delegacio catalana en missio a les terres vietnamites!

Bueno, doncs avui hem comencat be el dia. Ens han canviat a l'habitacio correcte pel que haviem acordat de pagar, doncs ahir, per a mes inri, ens van donar una habitacio tant cutre que fins i tot el lavabo vomitava (literal, escopia aigua sense avisar...) . Aquesta d'ara ja fa molta mes patxoca!Tenim balco i tot!

Per cert, abans de comencar nomes dir que ja hem vist parades de gos en els mercats. Precisament, la primera va ser a Ninh Binh. Pobrets, alla tots sucarrimadets... Fa una mica de cosa... Avui hem tornat a veure-ho aqui a Hanoi, on els mercats son encara mes espectaculars. S'ha de dir que aqui si hi ha parades molt correctes i les olors son mes bones! (Encara que tambe venen cucs i aquestes coses...)

Aqui teniu la versio techno del mercat

Fins i tot la gent compra sense baixar de la moto!

Total, que com que l'hotel es al barri antic de Hanoi, hem estat passejant tot el dia per aquest cacau de carrers, gent, motos, parades, cotxes, mes motos, iaies traginant mercaderies, bicis, mes motos, olors rares, pitades constants, ... super autentic! Ens ha agradat molt!

A mes els carrers d'aquest barri tenen noms d'oficis i de fet, cada carrer esta plagat de les botigues de l'ofici en concret: el carrer del mimbre, dels bambus, dels que treballen el ferro, dels fusters, dels mecanics de motos, dels articles de festa, dels de flors, miralls, aluminis, .... i tothom treballant-hi! Molt xulo de veure!

Carrer dels articles de festa

Segons diu la llegenda, mitjans del segle XV, el cel va enviar a l'emperador Le Thai Tho una espasa magica que va fer servir per expulsar els xinesos del Vietnam. Un dia despres de la batalla es va trobar amb una tortuga daurada gegant nedant en la superficie del llac. L'animal va agafar l'espasa i va desapareixer en les profunditats del llac, retornant-la als seus propietaris divins. Aquesta es la historia del llac que us mostrem a continuacio. Dins la seva pagoda, es pot veure una reproduccio de la famosa tortuga (d'uns 250Kgs). Si se'n veu sortir una del llac, es diu que tindras bona sort.... Nosaltres no l'hem vista. :-P

Aquest llac es una mena de Central Park de Hanoi on la gent al mati i al vespre es dedica a fer esport, corrent, caminant, fent estiraments,... sobretot gent gran.

Ah, per cert, ens hem trobat per casualitat en Marcel i en Patrick, els dos nois alemanys del tren nocturn! Quin fart de riure!

A mitja tarda hem anat a veure l'espectacle de les marionetes d'aigua. Ens ha agradat molt, es una mini piscina a l'escenari i les marionetes van agafades per sota i amb uns fils es belluguen, tot fent un efecte molt xulo! Per cert, musica tradicional d'acompanyament en directe!. 100% recomanable. Haurieu de veure la cara dels nens del public embadalits amb cada escena.

Aquests son els artistes que fan possible l'espectacle

Dema teniem previst anar a veure el Mausoleu de "El Tio Ho", l'amic comunista fins la medula Ho Chi Minh, pero esta tancat perque un cop l'any s'emporten el cos embalsamat a Russia per a fer-li el manteniment, ... ja se sap, canvi de filtres, olis, ajustar algun punt descossit, un ull que estava del reves,... llastima que el que volia aquest avi era una simple incineracio... El que s'ha de fer per la nacio.

Dema, agafarem un altre tren nocturn cap a Lao Cai i Sapa on estarem 2 nits mes (inclosa estada en familia), abans de tornar a Hanoi, fent excursions per les muntanyes del nord i visitant minories etniques.

Besus i abrasus!

HANOI -Trajecte memorable

Be, doncs ja som a Hanoi. Serem escuets perque necessitem una dutxa urgent per treure'ns el repelus que portem a sobre. De fet, fins i tot hem deixat la roba que portavem a rentar! I es que hem fet el trajecte de 2h30 mes fastigos de les nostres vides. I aixo que anavem de rics amb seients tous i aire acondicionat...

Nomes entrar al vago una fortor indescriptible ens ha tirat enrere. Armats de valor, hem agafat aire i hem anat a localitzar els nostres seients, ocupats pels peus, bracos, culs, caps de dos iaios. Els seients teoricament blaus havien perdut el color. Les cortines originalment verdes, de verd ja no tenien res...

Pero el millor han estat els centenars d'escarbatets (be poder centenars no, pero moltes desenes si) que corrien pel terra, parets, taules i seients del vago. I no es d'estranyar si es te en compte que la penya deixa les bosses de menjar obertes al terra i que clar, al ser un recorregut llarg (hi ha gent que ve des de Saigon), la gent alla menja de tot. (Creiem que una iaia portava peix dins d'una bossa de plastic). Per acabar de rematar, el terra estava absolutament enganxos i llefiscos. QUIN FASTIC!

Dema passem el dia a Hanoi. Intentarem comprar tiquets per veure un espectacle de titelles d'aigua. Ja us ho anirem explicant. Ara ens anem pitant a la dutxa!

Petons!

PS: LA T C O LA P D L R: La Tieta Clara O La Padrina De La Rosa :-D

NINH BINH II (o el poble de les estafes...)

Ei, que tal, gent. Nosaltres seguim amb l'odissea al Vietnam. Avui ja marxem de Ninh Binh o el poble de les estafes. Aquest mati hem llogat una moto per anar a fer voltes per les contrades d'aquest indret. Seguint les patetiques indicacions del mapa proporcionat per l'hotel, hem agafat una carretera molt xula que s'ensinsava entre les muntanyes tipiques de la zona.

Hem arribat a Trang Anh, una mena de Tam Coc, pero molt menys turistic. Per culpa del mal temps no hem pogut fer-ho perque es veu que passes per unes coves amb la barqueta, que son tant baixes, que a la minima que plou ja no es poden visitar.

Hem continuat la carretereta fins a Hoa Lu, l'antiga capital imperial de la dinastia Dinh. I aqui ha comencat l'atac al turista inofensiu per part de les arpies i els racanos que al final et fan desconfiar de tothom. (Tot i que es una part molt petita de la gent del pais). Tot just abans d'arribar ens han assaltat amb la moto, fent-nos parar i aparcar alla, ensenyant-nos un retol en vietnamita on se suposa que deia aparcament de motos obligatori,... Rapidament, hem preguntat que valia i al dir-nos "no money", hem accedit tot sospitant que ens astillarien despres.

Llavors, dues iaies, apart d'oferir beguda i menjar ens han volgut canviar monedes d'euros i bitllets d'un dolar en bitllets mes grans... Hem passat de tot i amb l'excusa de "later, later", (mes tard) hem marxat.

El complex, molt bonic, adjuntem foto.

De cami de tornada a la moto ens han assaltat unes quantes iaies (pobres iaies) que ens volien vendre no se quantes coses. A l'arribar a la moto, que encara estava sencera, els paios estafadors ens han volgut vendre begudes i menjar, pero s'han passat tres pobles demanant-nos 4 vegades mes del que paguem als hotels per una ampolla d'aigua petita. Aixo ens ha fet emprenyar com una mona i cansats ja de tanta tonteria no hem volgut baixar del burro. Per cert, ens han arribat a dir que el bitllet que oferiem era fals perque aixi els donessim un de mes gran i deixar-nos sense canvi o ves a saber! Quina llastima, ja que el pais no es aixi.

Avui es el primer cop que ens ha plogut en totes les vacances.

Hem anat seguint amb la moto perdent-nos una vegada i una altra fins que hem arribat a un poblet que antigament era de pescadors de vida perpetua a l'aigua. Es veu que n'hi havia que no trepitjaven terra ferma en tota la vida. Menys mal que el socialisme els ha portat a abandonar aquesta forma de vida i ara viuen a terra ferma, pero sense el turisme que fins ara els anava a visitar.

Avui tren cap a Hanoi i a seguir l'aventura per les terres vietnamites!

Besus i abrasus!

PD. Anonim, hem intentat desxifrar qui ets, pero no ens volem arriscar. Qui ets?

TREN NOCTURN - NINH BINH - TAM COC

En primerissim lloc moltes gracies a les padrines respectives que finalment s'han animat a fer sentir la seva veu en el bloc! :-D

Be, doncs com podeu veure hem sobreviscut al tren nocturn amb lliteres toves (no ha sigut gaire complicat fer-ho...). Hem compartit vago amb 2 nois de Munich super simpatics. De fet, ens vam fer un fart de riure rememorant i comparant experiencies vietnamites! Aquesta gent, a part de Vietnam, tambe ha visitat Cambodja, Tailandia i ara anaven cap a Laos. Deu n'hi do...

Hem arribat a Ninh Binh cap a les 7.30h. Despres de la dutxa de rigor a l'hotel, hem esmorzat com reis per agafar forca per pedalejar. Si, si. Avui hem llogat unes bicis per anar a Tam Coc.

Tam Coc tambe es coneix com la Halong Bay de l'interior i es d'una bellesa realment admirable. Tot de formacions carstiques sorgint dels arrossars d'un verd gairebe fluorescent. Super xulo! Un cop a Tam Coc, hem agafat la tipica barqueta que durant dues hores ens ha conduit per les coves i els llacs d'aquesta vall.

I aqui, un cop mes, les prediccions de la Lonely Planet s'han fet 100% realitat. Ens expliquem. La barca la porta un dona d'edat avancada (si tens sort, nomes una dona; pero en la majoria de casos, dues!!). Primera curiositat. Els peus no nomes serveixen per caminar. Aquestes senyores han desenvolupat l'habilitat de remar amb les extremitats inferiors amb una agilitat sorprenent!

Al llarg del trajecte, ens acompanyaven altres barquetes carregades de coses per vendre (menjar, beure, records...).

Part 1

Arriba un moment del trajecte en que les barques literalment t'acorralen i t'intenten vendre el que sigui. Tactica:

1. Menjar o beure per nosaltres.

2. Souvenirs.

3. Beguda fresca per la pobra remera.

Com que gracies a la guia ja sabiem de que anava la historia, hem fet la contra-tactica d'oferir la nostra propia beguda fresca a la senyora. Beguda que obviament ha rebutjat. El tema es que quan caus a la trampa i compres el refresc, davant dels teus nassos veus com la suposada senyora "sedienta" re-ven la beguda a la mateixa venedora. Una estrategia molt subtil...

Part 2

Arriba un segon moment, en que la teva propia barquera t'acorrala. Aleshores, es treu els guants, el barret, la mascara i es posa "manos a la obra". Obre la misteriosa caixa de ferro que hi ha al mig de la barca i comenca a treure estovalles, tovallons, lamines de tela, samarretes tot brodadet i molt mono. Tactica:

- Els diners son per pagar l'escola dels meus fills

Hem cedit al xantatge emocional i hem comprat 2 samarretes monissimes que cauran segur per l'amic invisible...

Part 3

Cent metres abans d'arribar al final del trajecte, la dona no te cap pudor a allargar la ma i demanar-te propina -curiosament la unica paraula que sap dir en angles.

A tot aixo, cal afegir que pagues una entrada al parc que inclou aquest passeig en barca...

Despres hem continuat amb les bicis sortejant amb professionalitat altres intents d'estafa, com per exemple comprar una entrada inexistent o oferint-nos el suposat passeig a Tam Coc per uns arrossars sense cap mena de gracia.

Dema farem mes excursions per la zona, aquesta vegada amb moto perque anem mes lluny. A la tarda agafem el tren cap a Hanoi. Intentarem escriure des d'un lloc o un altre.

Per acabar, les fotos que no vam poder penjar ahir.

Petons a tothom!

PS: Les motos de tornada despres del dinar regat amb cervesa les portaven ells. En aquest cas, la Rosa, que anava amb la Khuy, anava mes tranquil.la perque nomes van beure cervesa els homes!

Ps2: Lo de peixar el menjar es literal. Ens van posar el menjar a la boca amb els seus "palillos".