Ei gent! Doncs ja som aqui a Kontum! Hem sobreviscut a l'avio d'helices que ens ha portat a Pleiku (prop d'aqui); i aixo que ja m'havia agafat (jordi) mal de panxa quan ens han dit que es retrassava el vol per culpa del mal temps, que finalment no ha estat res (falsa alarma).
Be aqui les coses ens van molt be. Hem hagut d'agafar un taxi per fer els 45km que separen aquest poble de l'aeroport. El lloc es molt xulo, rodejat de muntanyes verdes i vegetacio molt diferent a la nostra (rotllo documental de la BBC). El mes divertit es que som els unics occidentals, no hi ha ni cristo, bueno, cristo si, en una esglesia de fusta molt xula... Imagineu-vos tothom mirant-nos com estranys (que es el que som aqui....), pero de bon rotllo, somrient i saludant.
Ningu parla angles i anem amb la guia a la ma senyalant el que volem dir cada vegada que parlem amb algu. Total, molta paciencia, llenguatge indio i bona voluntat per ambdues parts :-)
Per cert, hotel per 8 dolars (bueeeeno, sense esmorzar, pero amb AC, mosquiteres, nevera, ventilador,...)
Ah, el mercat local, flipes: al costat de la carn sense nevera, venen roba i mes enlla peix sec... una delicia pels sentits. A una de les parades, hem comprat unes gorres supercutres pero que ens salvaran de la insolacio de dema.
L'experiencia del dia ha estat sens dubte, a part de posar fi d'una vegada a aquesta barba que em perseguia des de Barcelona, la visita a un dels dos orfanats del poble. No podem posar fotos, que aquest cibercafe de ciber no te res... Ha estat una experiencia molt xula. Els hem portat caramels, llapissos, llibretes, colors i plastidecors comprats al mateix poble (no oblideu que somos mochileros i no podiem portar-ho de BCN).
Com us podeu imaginar les condicions de l'orfanat no son les millors: 222 nens, de 1 mes a 22 anys, amb nomes 10 cuidadores... Nens, alguns bastant fets pols, abandonats, maltractats,... tot i aixi, els metges passen visita cada tarda. Tot aixo ens ho ha explicat una treballadora del centre que parlava angles. Tambe hi ha una escola on els nens com a minim canten "Hello-hello, how are you", pel que hem sentit...
Dema farem una excursio amb moto + trekking + barca de fusta per aquestes contrades. Ens han dit que si volem podem fer-nos un bany al riu (diuen que treuran els cocodrils i les serps una estona per nosaltres) :-)
El plan es tornar a les dues per agafar un bus a les tres de la tarda cap a Danang, tot fent 300Km de La Ruta de Ho Chi Minh (unes 5h de trajecte). Alla tenim pensat agafar algo (bus/taxi) per arribar a Hoi An on hem reservat un hotel per tres nits. Sona estressant, no ? Pero estem tan relaxats que no ens fa res.
Osti, quan la pobra Rosa trucava des d'una cabina a l'hotel de Hoi An, una plaga de tios amb i sense moto, ha sortit del no res intentant ajudar, agafant la guia, marcant ells, parlant tots alhora mentre la Rosa regatejava el preu,.... un espectacle!
Total, que com que dema sera un no parar, igual no us podem escriure, val?
PD. La segona noticia es que per fi, aqui fa menys calor! Visca, de fet (Rosa) fa menys calor que la setmana que es va fondre tot Barcelona a l'Agost, amb 36 graus al pati. Es clar que jo (Jordi) no ho vaig patir gaire, doncs estava treballant.... treballant, ostres, ?? que es aixo?
Besus i abrasus.
