dimarts, 2 de setembre del 2008

HOI AN - El paradis de les compres

Doncs ja som a Hoi An! :-D

Farem tres nits a l'hotel Phuoc An (be ja n'hem fet una). Hem pagat una mica mes per nit (25$) pero l'hotel val moooolt la pena. Aqui equivaldria a un 4 estrelles: una habitacio enorme, el bany amb banyera, esmorzar bufet lliure inclos, internet, bicicletes i piscina de franc... En fi, que aquesta nit es la segona en tot el viatge que dormim 7 hores del tiron!


Hoi An es una ciutat que te tant encant com perill per l'economia domestica... Ens hem gastat mes diners avui aqui que gairebe en tota una setmana!!!! Pero clar, trajos i sabates a mida a un preu increible no t'ho trobes cada dia...

A veure que us sembla: unes sabates de feina pel Jordi de pell i unes sandalies de pell per mi fetes a mida per 36$ tot plegat. A la sastreria, ens faran dos trajos, dues camises, uns pantalons de lli (del que no s'arruga...), una jaqueta de pana, dos vestidets de seda amb brodats, una samarreta de seda brodada, dos pantalons de lli i una altra jaqueta de pana, tot tot per 420$ (o sigui uns 290EUR). No esta mal, no?

Pero a part de roba i sabates, aqui tambe pots comprar els tipics "farolets" xinesos, quadres lacats, maletes, bosses i motxilles, i un milio de coses mes! No se si fem be de quedar-nos tres nits... :-)

A part de compres avui tambe hem estat visitant la part antiga de la ciutat, les sales de reunions tipiques de la zona, les pagodes, les cases de families de mes de 7 generacions... En fi, que des de les 6.30h que ens hem llevat, encara no hem parat! Pero... ahora o nunca no?



Plans que tenim pels propers dies:

Dema anirem a My Son a veure unes restes Cham Patrimoni de la Unesco. Sortim de l'hotel a les 5h del mati per poder veure la sortida del sol des d'alla.

Dimecres agafem un bus a Hue on tambe estarem 3 nits. Ja tenim l'hotel reservat (de l'estil al que estem ara). I el dia 7 agafarem el tren cap a Ning Binh (tren amb lliteres toves, perque passarem la nit alla...). Un cop alla, la idea es visitar Tam Coc, o altrament conegut com la Halong Bay de l'interior. Ja us anirem informant.

El temps continua sent fantastic!
Doncs, apa! Fins dema!

Molts petons a tothom!

KONTUM II

Ei, que tal?

Ahir, tot just sortir del "ciber"cafe varem trigar 2 h en fer un trajecte de 10 min, doncs primer ens varem enganxar a parlar amb uns nens, sobretot en Phat (12anys, classic gafotas del cole Harry Potter vietnamita), preguntant-nos mutuament coses de la vida del pais, etc. I despres varem coneixer a un anlges que vivia alla com a voluntari ajudant als nois i noies del camp. Va ser molt xulo perque ens va explicar allo que no surt a cap guia, de fet allo que no pot sortir a cap guia, coses de la vida de la gent i la influencia del govern socialista que expropia terres, fa obligatoria l'escola pero en veritat es pagant,... I tot a pas de Saigon (caminar moolt lent quan fa molta calor), varem passar l'estona.

A l'endema varem fer una excursio amb moto+trekking+canoa molt xula! Amb la guia (Rid, una noia dels pobles Banha que ens explicava tot de coses de la seva gent i de la selva), vam anar fent fins a la vora d'un riu de documental, on ens esperaven uns paios amb una canoa per baixar pel riu un bon tros avall. Tipica canoa rotllo tribu feta d'una sola peca (diuen que triguen a fer-la tres dies).
Llavors, a les tres varem agafar un minibus que ens havia de portar a Danang... i aqui ve la part emocionant del dia. La jungla comparat amb aquest trajecte no es res! Imagineu-vos un minibus conduit pel mateix dimoni en forma vietnamita, anant a tota canya per les carreteres de muntanya durant 5 hores (300Km) sense disminuir la velocitat ni una mica quan passavem per pobles amb nens i animals per les vores. Quina passada, el minibus anava fins els topes (12 persones), que 4 d'elles varen acabar vomitant varies vegades. I el dimoni seguia a tota ostia sense inmutar-se per no baixar la mitja. Quin fart de riure! Ens ho vam passar (Jordi, sobretot) de conya. Que avancavem un camio? Doncs per l'altre carril, encara que hi hagues una corba tancada sense visivilitat. A cada corba no sabies que et podries trobar (nens, gallines, vaques, motos, troncs, terra, pedres, aigua, ... el que sigui, pero en Makkinen vietnamita no afluixava! Al cap de 2 hores varem passar al nivell 2: El mateix, pero de nit i plovent, a estones amb una boira que feia por. Bufff!!! Vaja, una experiencia inolvidable. Com aguanta una Sprinter!
A l' arribar a Danang varem agafar un taxi, que per 21USD (regatejant, com no) varem arribar al hotel de Hoi An a 35 Km que, per cert, es molt millor del que ens pensavem.
Be, arar unes fotos para amenizar el relato.

Rosa amb nens i profe a l'orfanat


Amb la canoa baixant pel riu

I aqui el video de pronunciacio en vietnamita en 6 entonacions diferents d'una sola paraula. El video es diu MA.