VIETNAM 2008

HALONG BAY - CAT BA

2008-09-19T12:20:00.020+02:00

Ja som aqui altra vegada i per ultim cop des de Vietnam :-( Be, ara nomes cal pensar noves destinacions per l'any que ve. Que us sembla Sud America? Potser Argentina o Xile? Ja ens ajudareu a triar :-D

Abans que res MOLTES FELICITATS SERGI!!!!! QUE AVUI FAS TRES ANYETS! Clar que aixo ja ho saps, oi? Quan ens veiem ens has d'explicar com et va al cole dels grans! Un petonas molt fort de la tieta Rous i el tiet Jordi!

Seguint amb les felicitacions... PER MOLTS ANYS papa / Gabriel pare! Ja sabem que es dema dia 20, pero com que amb aquest escrit tancarem, per part nostra, aquest bloc tan especial...

Doncs be, comencem el relat il.lustrat d'aquests dies. Com ja us vam explicar, vam contractar un tour per veure la badia de Halong i el parc natural de Cat Ba. El vaixell havia de ser Deluxe, pero de deluxe no tenia gaire: ens vam quedar sense marisc a bord, fins i tot dins el vaixell ens venien a vendre perles despres de cada apat, l'electricitat nomes la van posar a l'hora d'anar a dormir (aixo vol dir, que la dutxa va ser a cegues i morts de calor perque no funcionava ni l'aire acondicionat ni el ventilador de l'habitacio...). Vaja, que el vaixell es el que per nosaltres seria una categoria de classe turista o estandard...

Pero, evidentment no ens queixarem! La badia de Halong es realment impressionant i es aixo el que veniem a veure. Els dos primers dies, la visio no era gaire bona perque hi havia una mena de boirina que ens limitava el camp de visio, pero els altres 2 dies han estat fantastics! I es clar, no podia faltar la remullada a alta mar saltant per la borda del vaixell:

La gent del vaixell era un mica sosa (especialment recordant la colla pessigolla de Sapa), pero al final ens vam fer amb un grup d'israelians amb els que vam acabar parlant forca. Es veu que a Israel, despres de fer el servei militar, tothom aprofita per viatjar abans d'entrar a la universitat... ja us ho explicarem perque aixo del servei militar es molt curios...

El que va estar forca be va ser que despres de sopar la nit que erem a bord, vam apretar el guia mogollon perque ens expliques el funcionament del pais: sous, sistema educatiu, hipoteques... un cop mes, la visio de la gent mes pobre o de la gent occidental que viu al pais no concorda amb la versio mes, diguem-li, oficial.

Per cert, a Halong Bay, els vaixells no poden anclar on els sembli; hi ha una zona reservada per fer-ho aixi que aixo d'estar sol enmmig de les formacions carstiques no es ben be tan idilic com sembla: vaixells per tot arreu, els que tenen el karaoke a tota marxa i els que no, soroll de motors i generadors... Tot i aixi, no deixa de ser gairebe magic!

Pero a part de navegar per la zona, vam fer kayak i vam visitar una cova del nivell d'Eslovenia!

Despres de dia i mig navegant per la zona, vam arribar a Cat Ba i vam anar directes a fer un trekking pel seu parc natural. Verge santissima! Quina calor! Mai a la vida haviem suat tant com aquest dia. De fet, diria que tothom estava sorpres de veure la quantitat d'aigua que era capac de desprendre el seu cos!

Per cert, en aquest trekking vam tornar a coincidir amb la Sandra, la noia alemanya del grupet de Sapa. Ens va explicar (i ho vam poder comprovar amb les fotos que ens va ensenyar) que el dia abans havia anat a sopar serp. Fins aqui tot normal, el cas es que va anar a un restaurant on a part de matar la serp i dessagnar-la davant teu, et feien veure la sang encara calenta del bitxo i el cor encara bategant... I aquesta noia s'ho va cruspir tot, tot, i tot!!!! Es veu que en aquest lloc (ara ens posarem una mica escabrosos), tambe pots menjar mico. Te'l maten alla mateix, i t'ofereixen el cervell, ben fresquet i crudet... Rotllo "Sorbete de sesos de mono" de la pel.li El Templo Maldito d'Indiana Jones.

Ben dinat, vam agafar el vaixell altra vegada i ens vam arribar a la Monkey Island o Illa dels Monos, anomenada aixi perque, com us podeu imaginar, part dels habitants de l'illa son aquestes bestioles. Si, les vam veure. De fet, nva haver un mono que espensava que duiem menjar a la ma i ens va mig perseguir!

El lloc era molt xulo, pero l'aigua super calenta, o sigui que refrescar-se, allo que es diu refrescar-se, no gaire...

Despres de sopar vam quedar amb la Lilah i l'Elah per explicar-los la ruta que nosaltres haviem fet per Vietnam: ells tot just comencavem el viatge.

L'endema, dia de relax total a les platges de l'illa, a Cat Co 2. Un estres que no vegis: que si llogar tombones i paraigues tropical, dinar peix fresc, llogar un altre kayak, remullar-se de tant en tant... En fi, un no parar...

I es clar, aixi et queda la cara despres d'un dia tan mogut...

Avui, ja hem anat tornant cap a Hanoi: ultimes compres, refer bosses i moltes llagrimes...

Fins dema! Cap a les 14.30h a la terminal A (vol AF1648).

SAPA III - HANOI

2008-09-15T13:54:00.019+02:00

Ei! Ja som aqui altra vegada! La veritat es que els dies per Sapa i voltants han donat molt de si i creiem fermament que si es viatge a Vietnam, es imprescindible passar uns dies per aquesta zona.

Durant el primer dia de trekking, ens va cridar l'atencio una de les nenes que ens acompanyava tot el cami per vendre'ns alguna cosa i que a l'entrar en una escola d'un poblet, es va quedar embadalida fent voltes per la classe tot mirant els dibuixos i els treballs dels nens. Estem convencuts que li hagues encantat quedar-s'hi.

Quant ens deia el tipic "buy from me, buy from me, why you don't buy from me?...", (compra'm a mi, per que no em compres a mi?, li anavem contestant que el que havia de fer es anar a l'escola.

Durant aquest mateix trekking, el que ens va emprenyar una mica es que, com a molts altres llocs, utilitzen nens esgarrats o amb algun problema fisic per intentar vendre mes. En un dels pobles, hi havia una pobre nena amb una mena de catarates als ulls i no parava de dir "perque compres als altres i no a mi?" ... no varem comprar res.

El que no us varem explicar l'atre dia es que en el trekking del primer dia, varem entrar a casa d'una familia molt pobre, composta pels pares i 8 fills. Fins aqui tot pot semblar "relativament" normal. El mes fort es que els pares tenien ambdos 19 anys!!!!

Aquesta es la cuina de la casa

Tampoc us varem explicar que al llevar-nos al mati a la Homestay, una de les primeres imatges que varem tenir es la seguent:

Es un remei xines per curar la grip. Aquesta banya deixa una marca rodona vermella a la pell i per tot el pais (sobretot en aquesta zona) hem vist molta gent que tenia aquestes marques no nomes a la cara sino que tambe pel torax i l'esquena.

L'ultim dia a Sapa varem agafar un mini bus (una altra Srpinter) per anar al mercat de Bac Ha, a uns 150Km o unes 4h de trajecte per unes carreteres MOLT rurals, plenes de forats (de totes mides), terra, pols, bassals de fang, cotxes, camions, motos (com no) carregades de mercaderies d'allo mes variades,... be tota una nova experiencia per les nostres cervicals. El mercat no var ser molt mes xulo que els que ja haviem vist, tret que hi havia altres minories etniques (les H'Mong Flors), amb uns vestits amb molt de color. El curios es que a mes es venia tota mena d'animals, desde porquets i gallines fins a gossos o bufals.

A la tornada, varem fer una parada en una estacio de servei que tenia totes les comoditats. Aqui teniu una foto del WC.... amb tocino gegant inclos just al costat! (el water es el de la dreta, el tocino gegant te mes comoditats). Ja us n'explicarem els detalls "en vivo y en directo"... :-)

De tornada, ens varen deixar a Lao Cai per agafar el tren nocturn cap a Hanoi, pero abans varem fer una parada just a la frontera amb Xina. Aqui teniu la nostra primera foto al gran pais asiatic.

En el tren nocturn varem coneixer una parella de Texas que ara vivien a Alaska i uns australians gegants sonats en el compartiment del costat que tenien per veins dos vietnamites per llitera.

Avui hem arribat a Hanoi a les 5.30AM i hem estat voltant a peu, veient el mausoleu del "Tio Ho" (que estava tancat per motius de "manteniment" del payu de la barba)

Just despres, hem visitat la Pagoda del Pilar Unic. La lleganda diu que uns dels antics emperadors no podia tenir fills, fins que se li va presentar en somnis la deesa de la caritat. Just despres del somni, l'emperador va coneixer una camperola amb qui es va casar i va tenir un fill. Com a agraiment, va fer construir aquesta pagoda, que simula una flor de lotus (simbol de la puresa).

Quant ja comencavem a tenir gana, hem intentat trobar un restaurant que la nostra guia deixava molt be, pero a l'arribar hem comprovat que la direccio estava equivocada. Hem fet l'alternativa d'entrar al primer lloc decent que ens ha convencut i ha resultat un bonic restaurant on hem menjat molt be per menys de 3 euros per persona.

Dema per fi, anem cap a Halong Bay, on passarem una nit al vaixell (deluxe...) :-) i dues a l'illa de Cat Ba, que es un parc natural. Hem preferit allargar una nit aqui que no passar un altre dia a Hanoi. Com a despedida de viatge ens sembla molt mes apropiat. A Hanoi ja portem tres dies i mes o menys ja el tenim vist!. :-)

Pensem que podrem tornar-vos a escriure desde l'hotel de Cat Ba, el proper dia 17.

Si tot va be, el vol de Paris a Barcelona sera el proper dia 20, (nr. de vol AF1648), que d'entrada surt de Paris a les 12.40h, arribant a la terminal A de BCN cap a les 14.20h.... quin mal rotllo, no?

(Ja ho anirem confirmant).

Petons i abracades a tothom!

SAPA I i II

2008-09-13T12:17:00.033+02:00

Hola a tothom! Seguim vius i de conya! Des del tren no vam poder actualitzar el bloc i aquesta nit passada hem estat "en medio de la nada" on, evidentment, tampoc hi havia connexio a Internet.

Be, com us vam avancar l'ultim dia des de Hanoi, vam agafar el tren nocturn cap a Sapa, al nord-oest de Vietnam. El tren estava super be, fins i tot millor que l'ultim tren nocturn que vam agafar des de Hue i res a veure amb el decrepit tren de Ninh Binh a Hanoi. El vago el vam compartir amb una parella de Vitoria. Aqui els teniu:

La Leyre i el David, quan ens els hem tornat a trobar avui.

Nomes arribar a l'hotel de Sapa, despres de 2 hores d'autobus des de l'estacio de tren de Lao Cai, vam comencar un trekking que duraria tot el dia. El paisatge, com podeu comprovar, es increible i totalment diferent al que estem acostumats de veure: terrasses i mes terrasses d'arros, cobreixen les muntanyes i les valls de la zona.

La totalitat del viatge gairebe fins a la "homestay" on hem dormit, l'hem fet amb la companyia de dones de la tribu Hmong negres. Aquestes dones son a tot arreu i a la que veuen un grup de turistes, s'acoplen a pinyon per intentar vendre'ls tot allo que poden al final del trajecte. Son terriblement insistents i no et deixen sol en cap moment: et diuen on has de posar els peus, t'agafen de la ma per fer baixades o creuar rius, et fan manualitats amb fulles d'arbre i t'ho regalen... N'hi ha com a minim una per turista i se t'assignen, es a dir, que durant tot el trajecte vas amb la mateixa persona al costat. Es posen estrategicament davant i darrere teu, de manera que gairebe estas aillat del grup i quan aconsegueixes desfer-te d'elles, s'escolen pels camins alternatius i sempre acaben interposant-se entre tu i qui sigui del teu grup. Terrible!

I aquest martiri l'hem patit els dos dies de trekking! De fet, aquest mati encara ha sigut mes heavy: ens hem llevat a les 7h i despres de la dutxa (mireu la foto de la dutxa de la casa on hem estat), tant bon punt ens han divisat, ja s'han acostat un parell de dones hmong a la nostra casa. A mesura que la resta del grup s'anava llevant, anaven apareixent mes dones hmong i ens han estat esperant fins que hem comencat a caminar (mentre esmorzavem, alla estaven, mirant i esperant el seu moment) i despres les hem tingut a sobre fins a l'hora de dinar. Sort que el paisatge val la pena i que els banys al riu ens renonaven de cap a peus!!!!!

Dutxa de la casa on hem passat la nit.

Aqui teniu una mostra d'aquesta tribu (la del mocador vermell, pertany a una altra minoria etnica), esperant que els turistes sortissim del "bar" per continuar assetjant-nos.

La gent amb la que hem coincidit en aquesta excursio es genial. Anem amb una noia del Regne Unit (la Harriet), una irlandesa (Emma), dues israelianes (la Hila i la Sharon) i una alemana que ara viu a Londres (Sandra). La majoria d'elles porta mesos viatjant en solitari. De fet, com us podeu imaginar, una de les coses que mes ens va cridar l'atencio es trobar dues persones d'Israel, dones, viatjant soles per aquests mons de Deu. Ja us explicarem mes coses d'elles, perque ens han estat dient coses de com funciona el tema de l'exercit i de la vida al seu pais. Informacio de primera ma que t'ajuda a entendre millor la seva realitat.

Aqui estem amb el grupet, la guia ( a ma esquerre) i la "jefa" de la casa.

Pero el mes subrealista de tot, va estar el sopar d'ahir a la nit. Vam menjar juntament amb la familia i la guia. Ens vam posar de tot! I com no podia ser d'una altra manera, tambe ens van servir 50 xupitos de vi d'arros. Aquesta dona, la Suoy, beu com un camell! Quina passada! Va fer una ronda de xupitos ella sola amb cada un de nosaltres, mes tots els que va fer en grup i en parelles. Clar, al final la dona anava mes felic que un tornavis...

Pero el mes literalment increible de tot, es que ben sopat, alla, perduts en la immensitat de les muntanyes de Sapa, aquesta dona ens va improvitzar una discoteca al menjador de casa seva. Ei, amb musica maquina i tot! Aqui teniu un video que, com veureu, no te desperdici!

Despres d'aixo, com tampoc podia ser d'altra manera en un pais asiatic, vam acabar tots plegats en un karaoke (tot plegat, vam anar a dormir a les 22h...).

Dema mercat de minories etniques i despres tren nocturn de tornada a Hanoi. O sigui que no tindreu noticies nostres probablement fins dema passat.

Molts petons a tothom! :-D

HANOI III

2008-09-11T13:00:00.016+02:00

Avui es el segon dia que passem sencer a Hanoi. Hem caminat molt i molt a un pas que hem batejat "pas Saigon", es a dir, a un pas mooooolt lent que ens permet suportar millor la calor.

Aqui a Hanoi, constantment t'estan oferint zippos, guies lonely planet, trajectes en moto, taxi i especialment els cyclos, que son terriblement pesats. Els Xe om aqui, per acabar de rematar, porten una campaneta i cada vegada que veuen un turista la fan sonar mentre diuen un "Hello!" que mes aviat sembla el "ho, ho' ho" del Santa Claus. Aquesta tarda, n'hi hagut un que gairebe ens atropella.

Un dels molt arbres gegants que hi ha per aquestes contrades

Avui hem visitat el Temple de la Literatura. Aqui teniu alguna fotito. Es veu que antigament, aqui estudiaven els fills dels mandarins i havien de passar uns examens molt xungos, fins i tot un final davant l'emperador, qui personalment et feia les preguntes! I nosaltres queixant-nos per la proposta del PP amb la LOCE i la tornada als examnes orals!

En un dels patis hi ha exposades unes lapides sobre unes tortugues de pedra amb gravats de les obres i miracles dels estudiants als examens i dels erudits de l'epoca.

Si us hi fixeu, aquell pitufo d'alla al mig es la Rosa

Aquest es l'amic Confuci, com podeu comprovar, partint-se la caixa en veure els resultats dels examens.
Com a novetat del dia, be, avui hem conegut la Flower, una victima de la guerra amb una cama mutilada. No demanava caritat sino que oferia els seus serveis com a guia' I es que te un angles forca correcte ja que l'havia estudiat a la universitat. Quan li hem dit que ja marxavem avui, llavors ens ha volgut vendre uns pastissos tipics d'aqui (recordeu aquell pastis que portava un ou dintre? doncs d'aquests pero sense l'ou). Seguint la bona educacio que hem rebut dels nostres respectius pares, no voliem acceptar menjar d'un estrany i li hem dit que no pero que li podiem donar una micona de diners. Ella s'ha negat rotundament i ens ha dit que els diners els volia nomes si li compravem alguna cosa: vaja, ens volia donar alguna cosa a canvi dels diners.

Com us podeu imaginar, aquesta dona no te feina i probablement, si la politica no canvia, no en tingui mai mes a la vida. Aixi que com els molts avis i avies que us hem anat explicant, ha d'intentar guanyar-se el pa com pot: si te sort com a guia, sino venent el que sigui.

Hem estat parlant una estona amb ella i com que ens ha preguntat que es cobrava a Espanya, nosaltres tambe li hem preguntat que es cobra a Vietnam. Diu que fa uns anys, la gent cobrava uns 400$ l'ANY. I la veritat es que tenint en compte aquests salaris, el preu de les coses no es gaire barat, que diguem. Un pastissets d'aquests d'ou pot valdre uns 100.000VND, es a dir, mes de 4EUR.

Hem anat passejant un altre cop pel barri antic amb l'inestimable companyia dels Santa Claus, parant a mirar botiguetes, fent un gelat... vaja un estres que no vegis!

Per les Clares que ens llegeixen:

Ara tren nocturn cap a Lao Cai, que ens diuen que ja s'ha recuperat de les inundacions de fa un mes.

PS: Ho hem aconseguit! Una foto en primer pla de 4 persones sobre una mateixa moto! De fet, n'hi ha a patades, pero es dificil fer la foto.

HANOI II

2008-09-10T14:33:00.013+02:00

Ei, gent, que tal? Aqui la delegacio catalana en missio a les terres vietnamites!

Bueno, doncs avui hem comencat be el dia. Ens han canviat a l'habitacio correcte pel que haviem acordat de pagar, doncs ahir, per a mes inri, ens van donar una habitacio tant cutre que fins i tot el lavabo vomitava (literal, escopia aigua sense avisar...) . Aquesta d'ara ja fa molta mes patxoca!Tenim balco i tot!

Per cert, abans de comencar nomes dir que ja hem vist parades de gos en els mercats. Precisament, la primera va ser a Ninh Binh. Pobrets, alla tots sucarrimadets... Fa una mica de cosa... Avui hem tornat a veure-ho aqui a Hanoi, on els mercats son encara mes espectaculars. S'ha de dir que aqui si hi ha parades molt correctes i les olors son mes bones! (Encara que tambe venen cucs i aquestes coses...)

Aqui teniu la versio techno del mercat

Fins i tot la gent compra sense baixar de la moto!

Total, que com que l'hotel es al barri antic de Hanoi, hem estat passejant tot el dia per aquest cacau de carrers, gent, motos, parades, cotxes, mes motos, iaies traginant mercaderies, bicis, mes motos, olors rares, pitades constants, ... super autentic! Ens ha agradat molt!

A mes els carrers d'aquest barri tenen noms d'oficis i de fet, cada carrer esta plagat de les botigues de l'ofici en concret: el carrer del mimbre, dels bambus, dels que treballen el ferro, dels fusters, dels mecanics de motos, dels articles de festa, dels de flors, miralls, aluminis, .... i tothom treballant-hi! Molt xulo de veure!

Carrer dels articles de festa

Segons diu la llegenda, mitjans del segle XV, el cel va enviar a l'emperador Le Thai Tho una espasa magica que va fer servir per expulsar els xinesos del Vietnam. Un dia despres de la batalla es va trobar amb una tortuga daurada gegant nedant en la superficie del llac. L'animal va agafar l'espasa i va desapareixer en les profunditats del llac, retornant-la als seus propietaris divins. Aquesta es la historia del llac que us mostrem a continuacio. Dins la seva pagoda, es pot veure una reproduccio de la famosa tortuga (d'uns 250Kgs). Si se'n veu sortir una del llac, es diu que tindras bona sort.... Nosaltres no l'hem vista. :-P

Aquest llac es una mena de Central Park de Hanoi on la gent al mati i al vespre es dedica a fer esport, corrent, caminant, fent estiraments,... sobretot gent gran.

Ah, per cert, ens hem trobat per casualitat en Marcel i en Patrick, els dos nois alemanys del tren nocturn! Quin fart de riure!

A mitja tarda hem anat a veure l'espectacle de les marionetes d'aigua. Ens ha agradat molt, es una mini piscina a l'escenari i les marionetes van agafades per sota i amb uns fils es belluguen, tot fent un efecte molt xulo! Per cert, musica tradicional d'acompanyament en directe!. 100% recomanable. Haurieu de veure la cara dels nens del public embadalits amb cada escena.

Aquests son els artistes que fan possible l'espectacle

Dema teniem previst anar a veure el Mausoleu de "El Tio Ho", l'amic comunista fins la medula Ho Chi Minh, pero esta tancat perque un cop l'any s'emporten el cos embalsamat a Russia per a fer-li el manteniment, ... ja se sap, canvi de filtres, olis, ajustar algun punt descossit, un ull que estava del reves,... llastima que el que volia aquest avi era una simple incineracio... El que s'ha de fer per la nacio.

Dema, agafarem un altre tren nocturn cap a Lao Cai i Sapa on estarem 2 nits mes (inclosa estada en familia), abans de tornar a Hanoi, fent excursions per les muntanyes del nord i visitant minories etniques.

Besus i abrasus!

HANOI -Trajecte memorable

2008-09-09T18:01:00.004+02:00

Be, doncs ja som a Hanoi. Serem escuets perque necessitem una dutxa urgent per treure'ns el repelus que portem a sobre. De fet, fins i tot hem deixat la roba que portavem a rentar! I es que hem fet el trajecte de 2h30 mes fastigos de les nostres vides. I aixo que anavem de rics amb seients tous i aire acondicionat...

Nomes entrar al vago una fortor indescriptible ens ha tirat enrere. Armats de valor, hem agafat aire i hem anat a localitzar els nostres seients, ocupats pels peus, bracos, culs, caps de dos iaios. Els seients teoricament blaus havien perdut el color. Les cortines originalment verdes, de verd ja no tenien res...

Pero el millor han estat els centenars d'escarbatets (be poder centenars no, pero moltes desenes si) que corrien pel terra, parets, taules i seients del vago. I no es d'estranyar si es te en compte que la penya deixa les bosses de menjar obertes al terra i que clar, al ser un recorregut llarg (hi ha gent que ve des de Saigon), la gent alla menja de tot. (Creiem que una iaia portava peix dins d'una bossa de plastic). Per acabar de rematar, el terra estava absolutament enganxos i llefiscos. QUIN FASTIC!

Dema passem el dia a Hanoi. Intentarem comprar tiquets per veure un espectacle de titelles d'aigua. Ja us ho anirem explicant. Ara ens anem pitant a la dutxa!

Petons!

PS: LA T C O LA P D L R: La Tieta Clara O La Padrina De La Rosa :-D

NINH BINH II (o el poble de les estafes...)

2008-09-09T10:33:00.009+02:00

Ei, que tal, gent. Nosaltres seguim amb l'odissea al Vietnam. Avui ja marxem de Ninh Binh o el poble de les estafes. Aquest mati hem llogat una moto per anar a fer voltes per les contrades d'aquest indret. Seguint les patetiques indicacions del mapa proporcionat per l'hotel, hem agafat una carretera molt xula que s'ensinsava entre les muntanyes tipiques de la zona.

Hem arribat a Trang Anh, una mena de Tam Coc, pero molt menys turistic. Per culpa del mal temps no hem pogut fer-ho perque es veu que passes per unes coves amb la barqueta, que son tant baixes, que a la minima que plou ja no es poden visitar.

Hem continuat la carretereta fins a Hoa Lu, l'antiga capital imperial de la dinastia Dinh. I aqui ha comencat l'atac al turista inofensiu per part de les arpies i els racanos que al final et fan desconfiar de tothom. (Tot i que es una part molt petita de la gent del pais). Tot just abans d'arribar ens han assaltat amb la moto, fent-nos parar i aparcar alla, ensenyant-nos un retol en vietnamita on se suposa que deia aparcament de motos obligatori,... Rapidament, hem preguntat que valia i al dir-nos "no money", hem accedit tot sospitant que ens astillarien despres.

Llavors, dues iaies, apart d'oferir beguda i menjar ens han volgut canviar monedes d'euros i bitllets d'un dolar en bitllets mes grans... Hem passat de tot i amb l'excusa de "later, later", (mes tard) hem marxat.

El complex, molt bonic, adjuntem foto.

De cami de tornada a la moto ens han assaltat unes quantes iaies (pobres iaies) que ens volien vendre no se quantes coses. A l'arribar a la moto, que encara estava sencera, els paios estafadors ens han volgut vendre begudes i menjar, pero s'han passat tres pobles demanant-nos 4 vegades mes del que paguem als hotels per una ampolla d'aigua petita. Aixo ens ha fet emprenyar com una mona i cansats ja de tanta tonteria no hem volgut baixar del burro. Per cert, ens han arribat a dir que el bitllet que oferiem era fals perque aixi els donessim un de mes gran i deixar-nos sense canvi o ves a saber! Quina llastima, ja que el pais no es aixi.

Avui es el primer cop que ens ha plogut en totes les vacances.

Hem anat seguint amb la moto perdent-nos una vegada i una altra fins que hem arribat a un poblet que antigament era de pescadors de vida perpetua a l'aigua. Es veu que n'hi havia que no trepitjaven terra ferma en tota la vida. Menys mal que el socialisme els ha portat a abandonar aquesta forma de vida i ara viuen a terra ferma, pero sense el turisme que fins ara els anava a visitar.

Avui tren cap a Hanoi i a seguir l'aventura per les terres vietnamites!

Besus i abrasus!

PD. Anonim, hem intentat desxifrar qui ets, pero no ens volem arriscar. Qui ets?

TREN NOCTURN - NINH BINH - TAM COC

2008-09-08T11:34:00.016+02:00

En primerissim lloc moltes gracies a les padrines respectives que finalment s'han animat a fer sentir la seva veu en el bloc! :-D

Be, doncs com podeu veure hem sobreviscut al tren nocturn amb lliteres toves (no ha sigut gaire complicat fer-ho...). Hem compartit vago amb 2 nois de Munich super simpatics. De fet, ens vam fer un fart de riure rememorant i comparant experiencies vietnamites! Aquesta gent, a part de Vietnam, tambe ha visitat Cambodja, Tailandia i ara anaven cap a Laos. Deu n'hi do...

Hem arribat a Ninh Binh cap a les 7.30h. Despres de la dutxa de rigor a l'hotel, hem esmorzat com reis per agafar forca per pedalejar. Si, si. Avui hem llogat unes bicis per anar a Tam Coc.

Tam Coc tambe es coneix com la Halong Bay de l'interior i es d'una bellesa realment admirable. Tot de formacions carstiques sorgint dels arrossars d'un verd gairebe fluorescent. Super xulo! Un cop a Tam Coc, hem agafat la tipica barqueta que durant dues hores ens ha conduit per les coves i els llacs d'aquesta vall.

I aqui, un cop mes, les prediccions de la Lonely Planet s'han fet 100% realitat. Ens expliquem. La barca la porta un dona d'edat avancada (si tens sort, nomes una dona; pero en la majoria de casos, dues!!). Primera curiositat. Els peus no nomes serveixen per caminar. Aquestes senyores han desenvolupat l'habilitat de remar amb les extremitats inferiors amb una agilitat sorprenent!

Al llarg del trajecte, ens acompanyaven altres barquetes carregades de coses per vendre (menjar, beure, records...).

Part 1

Arriba un moment del trajecte en que les barques literalment t'acorralen i t'intenten vendre el que sigui. Tactica:

1. Menjar o beure per nosaltres.

2. Souvenirs.

3. Beguda fresca per la pobra remera.

Com que gracies a la guia ja sabiem de que anava la historia, hem fet la contra-tactica d'oferir la nostra propia beguda fresca a la senyora. Beguda que obviament ha rebutjat. El tema es que quan caus a la trampa i compres el refresc, davant dels teus nassos veus com la suposada senyora "sedienta" re-ven la beguda a la mateixa venedora. Una estrategia molt subtil...

Part 2

Arriba un segon moment, en que la teva propia barquera t'acorrala. Aleshores, es treu els guants, el barret, la mascara i es posa "manos a la obra". Obre la misteriosa caixa de ferro que hi ha al mig de la barca i comenca a treure estovalles, tovallons, lamines de tela, samarretes tot brodadet i molt mono. Tactica:

- Els diners son per pagar l'escola dels meus fills

Hem cedit al xantatge emocional i hem comprat 2 samarretes monissimes que cauran segur per l'amic invisible...

Part 3

Cent metres abans d'arribar al final del trajecte, la dona no te cap pudor a allargar la ma i demanar-te propina -curiosament la unica paraula que sap dir en angles.

A tot aixo, cal afegir que pagues una entrada al parc que inclou aquest passeig en barca...

Despres hem continuat amb les bicis sortejant amb professionalitat altres intents d'estafa, com per exemple comprar una entrada inexistent o oferint-nos el suposat passeig a Tam Coc per uns arrossars sense cap mena de gracia.

Dema farem mes excursions per la zona, aquesta vegada amb moto perque anem mes lluny. A la tarda agafem el tren cap a Hanoi. Intentarem escriure des d'un lloc o un altre.

Per acabar, les fotos que no vam poder penjar ahir.

Petons a tothom!

PS: Les motos de tornada despres del dinar regat amb cervesa les portaven ells. En aquest cas, la Rosa, que anava amb la Khuy, anava mes tranquil.la perque nomes van beure cervesa els homes!

Ps2: Lo de peixar el menjar es literal. Ens van posar el menjar a la boca amb els seus "palillos".

HUE III

2008-09-07T11:47:00.013+02:00

Bueno, bueno, bueno... Per ser que avui no teniem plans tret d'agafar el tren a les 19h, deu n'hi do... Com que encara falten un parell d'hores per marxar, us podem explicar les aventures d'avui a Hue.

Despres de negociar amb l'hotel un milio de coses per les excursions que hem planificat a Sapa i Halong Bay, hem anat a voltar una mica per la ciutat, sense cap rumb. Asseguts en un parc, ens han vingut a parlar unes nenes de 13 anys (rotllo Phat, us en recordeu?) preguntant-nos tot de coses amb la mica d'angles que parlaven. Com que portavem una estona, han comencat a afegir-se personatges (amics del cole, taxistes-motoristes) i hem acabat, com no, donant-nos les direccions i fent-nos fotos.

Al final, les nenes ens han acompanyat un bon tros de cami cap a una pagoda que voliem visitar i a la primera de canvi ens han convidat a dinar a casa seva amb la seva familia que, segons elles, era molt simpatica :-) Al final, els hem dit que no, tot agraint-los la seva amabilitat, intentant explicar-los que casa seva quedava molt lluny i que haviem d'agafar un tren a la tarda.

Quan hem arribat a la pagoda, al carrer del costat hem conegut una iaia de 68 anys que havia treballat pels americans i com a bibliotecaria i hem fet petar la xerrada una estona. Ens explicava que ara que no practica gaire l'angles ha perdut molta fluidesa i que sempre que troba algun turista passejant pel seu carrer, intenta practicar-lo una estoneta.

La pagoda estava tancada, pero com que no teniem pressa, ens hem assegut davant la porta a esperar. Llavors han aparescut el To i la Khuy (a saber si s'escriu aixi), una parella que ens han comencat a preguntar tot de coses. De seguida ens han convidat a casa seva, just al costat. No hem pogut dir que no. En To ens ha explicat que es professor de mates a l'escola i que tambe fa classes privades d'angles a casa seva, cosa que ha donat peu a intercanviar experiencies amb la Rosa, tot repetint-nos que estaven molt contents d'haver-nos conegut i que quan tornem a Vietnam que no anem d'hotels i que ens quedem a casa seva tot el mes de vacances!

Acte seguit ens diuen que si tenim gana i que perque no anem a dinar amb moto a un lloc que nomes es de vietnamites, sense turistes. Es clar que tampoc hem pogut dir que no. I una mica mes i rebentem de tant mejar. Ens han portat uns calamars frescos molt bons que barrejats amb unes verduretes i una salsa picant estaven de por. Llavors, han portat una mena de fondieu per anar fregint carn que anava despres enrotllada en paper d'arros i verduretes. I per acabar, unes gambes, que la Khuy ens ha pelat una a una i fins i tot ens ha arribat a peixar. Tot regat amb cervesa a dojo i Cocacola. I es clar, (Jordi) vaig llegir a la guia que has de beure el que l'amfitrio beu i encara que el payu era primet, hem begut com camells! La parella estava molt contenta d'haver-nos conegut, ja que no tenien gaire bon feeling dels estrangers. I nosaltres, es clar, encantats de la vida! Hem pensat que el minim era pagar nosaltres el compte. (No ha sigut gens car). Despres de 200 fotos i brindis a punta pala, hem tornat a casa seva.

Alla hem viscut algunes escenes inoblidables, com entrar a casa de la sogra (just al costat) on alguns de la familia estaven fent la migdiada al terra, per veure la pagoda que tenia montada al pis de dalt (son budistes). Despres, mes cervesa i te i ens han volgut ensenayar la musica que els agrada. Ha resultat ser una telenovela vietnamita, rotllo el Cor de la Ciutat, pero cantada per uns personatges de riure amb un desfasament de la veu molt raro. Tot aixo escoltat a tota canya per uns altaveus petats a cada costat de la tele. I com que mai en tenim prou, ha acabat venint tota la familia amb els nens, unes 12 persones totes alla a casa seva....Vaja... una experiencia unica.

Sembla ser que aqui, al Vietnam, si el que vols es coneixer gent i viure coses noves, el que has de fer es simplement sentar-te i esperar que passi alguna cosa.

Doncs res, eso es todo por hoy!

Petons!

PS: Dema, si podem, penjarem mes fotos. Avui la connexio va fatal i no hi ha manera de penjar-ne cap altre.

HUE II

2008-09-06T13:11:00.019+02:00

Ei, gent, que tal? Felicitats Padrina (es que avui fa anys!) :-)

Avui, en comptes de fer la tipica excursio amb barqueta pel riu perfum que fa tothom, hem llogat una moto per anar a veure les diferents tombes dels emperadors de la dinastia Nguyen, uns payus anats de l'olla que vivien com volien (segons la guia "... Tu Duc vivio rodeado de un lujo extremo...").

El tema de la moto al final ha sortit per 7dolars desde l'hotel (per ser una mica mes segur). Ens volien colar una scooter de 10 dolars , pero al final ens hem endut una amb marxes (sense embrague, bueno deu ser d'aquells embragues centrifugs,...), en fi, que es la tipica moto d'aqui.

No us espanteu, que Hue no es Saigon, el transit es molt millor. La veritat es que es molt divertit, pots fer el que vulguis, girar, parar, anar un tros en contradireccio i sobretot anar pitant a tot Cristo, encara que nomes sigui per dir "eh, soc aqui". Com que com a molt vas a 40-50Km/h, es menys perillos del que sembla.

Per cert, us hem de dir que malgrat el transit i els festival de pitades continues, no hem vist ni una sola discussio entre conductors...

Els mapes que hem pogut obtenir de l'hotel i d'una oficina de correus eren desastrosos, menys mal que en una cruilla de no se quines carreteres, se'ns ha acoplat en Ty, un home molt amable que ens ha ofert el servei de guia si practicavem angles amb ell. Com no, hem acceptat i ens hem perdut per uns caminets de tot tipus per anar fent la ruta de les tombes.

Hem visitat la de Minh Mang, Tu Duc i Khai Dinh. Cadasquna es un complex enorme amb jardins, llacs, teatres, escultures de guerrers, elefants, cavalls, palaus per les reines i les concubines, etc... de tot! Aquesta gent no s'estava de res! Per alguna cosa eren els emperadors de Vietnam ( de fet, Hue va ser la capital durant molts anys).

Aquesta es una de les terrasses del mausoleu de l'emperador Khai Dinh

Mentrestant, en Ty s'esperava a fora de cadasquna de les tombes, ja que l'entrada no era gratis, i quan sortiem petavem la xerrada. Al final ens ha convidat a casa seva a fer un te. Es un camperol que treballa als camps d'arros amb la familia. Va haver de deixar l'escola als 10 anys per culpa de la guerra. Ens ha explicat que li agrada molt apendre angles per poder-lo ensenyar als seus fills. Al final, tot xerrant, li hem donat 20dolars perque es pugues comprar el diccionari angles-viet que tant volia. Estem 98% convencuts que deia la veritat i si no, es igual, aquesta gent viu en unes condicions molt miserables (la casa era de fusta amb uralites, molt neta, pero molt simple, amb finestres de mimbre i sense portes). Aquest no tenia ni tele (que tothom en te, fins i tot els de les barraques del Mekong)

A casa d'en Ty. Es aixo, no hia res mes, nomes un llit dur davant la taula

La Rosa era mes gran que l'amic mandari d'en Tuc (el cigronet de la familia Nguyen)

Ens hem despedit d'en Ty per anar a fer l'ultima tomba (Tu Duc, el mes sonat de tots) i hem aprofitat per acostar-nos a la platja, que estava a uns 20km. L'aigua estava mes calenta que en les platges de Tarragona).

I aixi anem passant els dies, sense estressar-nos gaire. Esperem que tots vosaltres estigueu be i aguanteu el pais mentre som fora. :-)

Dema agafem el tren nocturn cap a Ninh Binh. Dema segur que no teniu blog, en tot cas fins dilluns.

Besus i abrasus!

HUE

2008-09-05T10:45:00.024+02:00

Hola a tothom!

Be, doncs vam arribar ahir a la tarda a Hue, amb un autobus que ens va portar des de l'hotel de Hoi An a la parada d'autobusos de Hue a no mes de 40km/h. Aixi que per a fer els 150km que aproximadament separen aquestes dues ciutats, vam trigar tres hores i mitja... Quan tornem a casa i agafem el cotxe ens fara por posar-lo a 100!

A la parada d'autobus de Hue ens esperava un cotxe de l'hotel (com els rics tu!). I sort, perque una plaga de gent ens esperava a la porta del bus per vendre'ns l'estada al seu hotel (es clar, millor i mes be de preu...).

L'hotel es de l'estil del de Hoi An: 25$ dormir, esmorzar bufet lliure i internet de franc. L'habitacio es enorme i te el seu propi ordinador (llastima que no va gaire be...). AH! I un novetat sorprenent! Te ascensor! Fins ara, tots els hotels on hem estat, no en tenien i per pujar a l'habitacioc (normalment a un 4rt o 5e pis) no et quedava mes remei que equipatge i tu anar fent cames! http://asiaroomsbooker.com/ (aqui podeu veure mes detalls de l'hotel)

Ahir vam sopar a un restaurant on feien musica tradicional en directe, el Tropical Garden. El menjar molt be (sense superar el de Saigon amb el maitre que li agradava el Julio Iglesias) i el preu tambe. El problema, i val a dir que es l'unic lloc on ens hem trobat amb una situacio similar, es que el cambrer que ens va atendre, a veure, com ho diriem, diguem que considera que les dones son l'ombra dels homes i vaja, ni em mirava quan li parlava!

Be, no us ho hem explicat pero Hue es l'antiga ciutat imperial del pais. Aqui han viscut les diverses generacions de la dinastia Nguyen. I segons diuen, la cuina d'aqui es la mes sofisticada i deliciosa del pais.

De fet, aqui encara es respira aquest aire imperialista, tot i que la ciutat antiga, entre la reconquesta francesa i la guerra entre el nord i el sud del Vietnam, esta practicament en runes. Tot i axi, com veureu a les fotos, aquests emperadors no s'estaven de res... Cadascu amb el seu palauet, jardins, llacs amb nenufars, biblioteca i teatre per no avorrir-se, halls on fer els diferents tipus de recepcio, palauets pels mandarins civils i pels mandarins militars, la ciutat prohibida, pagodes i temples propis... En fi, una passada.

Actualment hi ha molts edificis en reconstruccio, pero va per llarg perque es comencar gairebe de zero...

Per cert, avui ens hem tornat a trobar a la Iolanda i el Nick, de qui ens vam separar en el Delta del Mekong. Tota una coincidencia!

Seguint el consell de la lonely, hem dinat a un dels restaurants recomanats: Ythao Garden. Un lloc molt xulo on hem menjat un menu degustacio de 7 plats per 10$.

Tornant cap a l'hotel, ens hem trobat a un pintor especialitat en pintura sobre seda i li hem acabat comprant 7 lamines petites per 6$. Ei, estan pintades a ma de veritat! Ja les veureu.

Ostres, es que avui tenim moltes cosetes per explicar. Ja sabeu que a Vietnam un dels transports turistics mes comuns son els xe oms ("ciclos"). La gent local tambe els fa servir, pero evidentment, els conductors prefereixen portar turistes, Cobren uns 3$ l'hora i normalment son excombatents que es guanyen la vida com poden. La veritat es que sap greu dir-los que no. Molts d'ells t'ensenyen com a carta de presentacio una llibreta amb escrits dels seus clients per donar-te confianca. De fet, aixo es tipic a qualsevol establiment: sastreries, galeries d'art, sabateries, restaurants... T'ensenyen els comentaris de clients satisfets perque et quedis mes tranquil amb la compra que has fet o t'animes a fer. Es curios perque, al cap i a la fi, no poden saber del cert que posen els escrits redactats en tots els idiomes imaginables, pero tots els que hem llegit i hem entes, eren positius!

Avui ens ha fet especialment pena dir-li que no a dos conductors de xe om. Un ens deixava el recorregut d'una hora a 2$ i ja ens havia ensenyat aquesta llibreta de clients satisfets. L'altre, ens ho deixava per 1$ i ens deia que necessitava els diners per la seva familia...

La cosa es que en cap moment ens hem sentit insegurs en aquest pais. Encara que passegis per un barri ple de barraques, ho fas amb tota la tranquil.lat del mon.

Una altra curiositat es que com veureu a la foto de baix, les barraques d'uralita estan barrejades amb cases de construccio tipicament francesa. Es a dir, que no veiem que hi hagi un barri exclusivament de rics o exclusivament de pobres.

Tambe es veuen moltes banderes nacionals i comunistes. No nomes pels carrers, sino tambe per les cases de la gent. Es com si sempre fos St. Jordi, per entendre'ns (queda clar que ho dic per les banderes, eh? :-)

Dema continuarem per aqui. La idea es llogar una motito i visitar les pagodes i els temples dels emperadors de les diverses dinasties que hi ha al llarg del Riu Perfum. No se sap perque te aquest nom, pero us assegurem que, com a minim ara, no te res a veure amb el tema olfactiu...

Doncs apa! Fins dema!

PS: Sue, Claire, merci pels e-mails! Ens fan molta il.lu rebre'ls!

PS2: Ei, aquesta imatge es genial. La historia es: de cop a aquest home de la moto se li cau el que porta agafat de la ma (ho portava lligat darrere el paquet de la moto). Una bici para i li recull. L'home de la moto va i li diu al de la bici que li lligui be darrere el paquet. Nosaltres pensant "quina barra, no?". Pero clar, mireu on esta subjectat el megapaquet: a les espatlles del paio, com si fos una motxilla! Quants punts de carnet et treuen per aixo, Gabi?

HOI AN III

2008-09-04T06:57:00.011+02:00

Be, doncs d'aqui un parell d'hores marxem definitivament d'aquesta encisadora ciutat (per sort per les nostres butxaques...) ;-)

Al final, no hem pogut evitar caure en la temptacio de comprar-nos un quadre per la paret vermella del menjador (60x60cm). No us en podem posar cap foto per questio de drets d'autor, pero es molt xulo! Ens arribara d'aqui tres mesos com a molt per vaixell (o almenys aixo esperem).

Per cert, padrina Rosa, hem arribat a un acord amb el Jordi per a redistribuir l'equip de musica.

Una cosa que crec que encara no us hem comentat i que estem veient a cada poble es que en aquest pais tot es pot arreglar i que totes les peces de tot el que et puguis imaginar tenen recanvi. M'explico. Els carrers solen estar plens de botiguetes i tallers, i pots trobar des d'una parada on venen tubs d'escapament, retrovisors de motos, tot tipus de cargols... a d'altres que reparen i abrillanten manillars de bicicletes, ventiladors... En fi, tota una cultura de reciclatge realment admirable.

Altres curiositats del pais:

- Molts camions, enlloc de tenir el tipic pito de marxa enrere, tenen musiques com la de la Lambada o Happy Birthday o fins i tot Jingle Bells.

- Per tot arreu on vas, si pares una mica d'atencio es pot sentir la gent dins les cases o botigues cantant o xiulant.

- Les noies aqui estan obsessionades per mantenir la pell blanca. Per aquest motiu, quan surten al carrer sembla que vagin disfressades: per protegir-se dels rajos solars porten un barret, una mascara (hi hagi contaminacio o no a la ciutat), ulleres de sol, mitjons, jaqueta, i uns guants de maniga de llarga. En fi, que els sol no penetra ni en un mil.limetre de pell! Es mes, les noies fins i tot s'arriben a fer tractaments per emblanquir-la. Es curios, oi? Tothom busca el que no te...

- En general no es veu gent que passi gana. Potser, qui ho te pitjor son els avis, a qui veus treballar tinguin l'edat que tinguin. Be, els que tenen sort treballen, els que no, fan el que poden...

Per acabar, algunes fotos mes.

Paradeta de "farolillos" de nit.

La botigueta on ens hem fet les sabates amb la sabatera (amb ulleres) i la seva germana.

A la sastreria amb una de les sastres (precisament la que ens ho va posar realment dificil per regatejar!)

MY SON - HOI AN II

2008-09-03T10:57:00.012+02:00

Ei, gent, que tal?

Avui ens hem llevat a les 4.30AM per anar a veure la suposada sortida de sol a les runes cham de MY SON, runes, gracies en bona part al treball excel.lent que varen fer els americans durant la guerra; no queda ni la meitat del que havia sigut desdel segle X. De fet, encara hi ha els forats de les bombes i de la metralla a les runes mileranies. (Que bonic...).

Hem tornat tant d'hora que encara estava obert el buffet lliure de l'hotel (que no hem desperdiciat! :-))

Hem seguit fent voltes pel bonic poble de Hoi An, aprofitant per provar-nos la roba que ja estava gairebe acabada.

Una de les mes de 300 sastreries de la ciutat.

Top inacabat (falta el brodat)

Papa(Jordi): Si, la roba te la fan d'un dia per l'altre! El rotllo va que arribes, mires el que hi ha o t'ensenyen catalegs i tu tries la tela, el diseny, les variacions (si les vols), ells et fan qualsevol model que triis. T'agafen les mides per 50 llocs diferents i uns nans es passen la nit cosint darrera de la botiga... :-) No, en serio, et fan el que sigui. Ah, el mateix amb les sabates!
Hem provat de pagar amb euros, pero ens els canvien a dongs i anem tirant tambe dels dolars que varem portar de casa.

Be, com que estavem tan cansats, ens hem fet un Loreal i per 6.25USD/60 min cada un, ens hem regalat un massatge i la Rosa un tractament facial.

Sue / Xavi: Se us posarien els pels de punta nomes de pensar que el Sergi visques en un d'aquests pobles, on els nens van sempre al seu aire, jugant a les carreteres nacionals, banyant-se al riu sense vigilancia paternal. Be, segons va dir la Rid ("la guia de la jungla"), aixo es la veritable llibertat :-)

Claire / Alberto: Veniu volant que aqui teniu teca per a una tesi nova!

Apa, adeu! Petons a tothom!

HOI AN - El paradis de les compres

2008-09-02T13:20:00.010+02:00

Doncs ja som a Hoi An! :-D

Farem tres nits a l'hotel Phuoc An (be ja n'hem fet una). Hem pagat una mica mes per nit (25$) pero l'hotel val moooolt la pena. Aqui equivaldria a un 4 estrelles: una habitacio enorme, el bany amb banyera, esmorzar bufet lliure inclos, internet, bicicletes i piscina de franc... En fi, que aquesta nit es la segona en tot el viatge que dormim 7 hores del tiron!

Hoi An es una ciutat que te tant encant com perill per l'economia domestica... Ens hem gastat mes diners avui aqui que gairebe en tota una setmana!!!! Pero clar, trajos i sabates a mida a un preu increible no t'ho trobes cada dia...

A veure que us sembla: unes sabates de feina pel Jordi de pell i unes sandalies de pell per mi fetes a mida per 36$ tot plegat. A la sastreria, ens faran dos trajos, dues camises, uns pantalons de lli (del que no s'arruga...), una jaqueta de pana, dos vestidets de seda amb brodats, una samarreta de seda brodada, dos pantalons de lli i una altra jaqueta de pana, tot tot per 420$ (o sigui uns 290EUR). No esta mal, no?

Pero a part de roba i sabates, aqui tambe pots comprar els tipics "farolets" xinesos, quadres lacats, maletes, bosses i motxilles, i un milio de coses mes! No se si fem be de quedar-nos tres nits... :-)

A part de compres avui tambe hem estat visitant la part antiga de la ciutat, les sales de reunions tipiques de la zona, les pagodes, les cases de families de mes de 7 generacions... En fi, que des de les 6.30h que ens hem llevat, encara no hem parat! Pero... ahora o nunca no?

Plans que tenim pels propers dies:

Dema anirem a My Son a veure unes restes Cham Patrimoni de la Unesco. Sortim de l'hotel a les 5h del mati per poder veure la sortida del sol des d'alla.

Dimecres agafem un bus a Hue on tambe estarem 3 nits. Ja tenim l'hotel reservat (de l'estil al que estem ara). I el dia 7 agafarem el tren cap a Ning Binh (tren amb lliteres toves, perque passarem la nit alla...). Un cop alla, la idea es visitar Tam Coc, o altrament conegut com la Halong Bay de l'interior. Ja us anirem informant.

El temps continua sent fantastic!

Doncs, apa! Fins dema!

Molts petons a tothom!

KONTUM II

2008-09-02T13:14:00.011+02:00

Ei, que tal?

Ahir, tot just sortir del "ciber"cafe varem trigar 2 h en fer un trajecte de 10 min, doncs primer ens varem enganxar a parlar amb uns nens, sobretot en Phat (12anys, classic gafotas del cole Harry Potter vietnamita), preguntant-nos mutuament coses de la vida del pais, etc. I despres varem coneixer a un anlges que vivia alla com a voluntari ajudant als nois i noies del camp. Va ser molt xulo perque ens va explicar allo que no surt a cap guia, de fet allo que no pot sortir a cap guia, coses de la vida de la gent i la influencia del govern socialista que expropia terres, fa obligatoria l'escola pero en veritat es pagant,... I tot a pas de Saigon (caminar moolt lent quan fa molta calor), varem passar l'estona.

A l'endema varem fer una excursio amb moto+trekking+canoa molt xula! Amb la guia (Rid, una noia dels pobles Banha que ens explicava tot de coses de la seva gent i de la selva), vam anar fent fins a la vora d'un riu de documental, on ens esperaven uns paios amb una canoa per baixar pel riu un bon tros avall. Tipica canoa rotllo tribu feta d'una sola peca (diuen que triguen a fer-la tres dies).

Llavors, a les tres varem agafar un minibus que ens havia de portar a Danang... i aqui ve la part emocionant del dia. La jungla comparat amb aquest trajecte no es res! Imagineu-vos un minibus conduit pel mateix dimoni en forma vietnamita, anant a tota canya per les carreteres de muntanya durant 5 hores (300Km) sense disminuir la velocitat ni una mica quan passavem per pobles amb nens i animals per les vores. Quina passada, el minibus anava fins els topes (12 persones), que 4 d'elles varen acabar vomitant varies vegades. I el dimoni seguia a tota ostia sense inmutar-se per no baixar la mitja. Quin fart de riure! Ens ho vam passar (Jordi, sobretot) de conya. Que avancavem un camio? Doncs per l'altre carril, encara que hi hagues una corba tancada sense visivilitat. A cada corba no sabies que et podries trobar (nens, gallines, vaques, motos, troncs, terra, pedres, aigua, ... el que sigui, pero en Makkinen vietnamita no afluixava! Al cap de 2 hores varem passar al nivell 2: El mateix, pero de nit i plovent, a estones amb una boira que feia por. Bufff!!! Vaja, una experiencia inolvidable. Com aguanta una Sprinter!

A l' arribar a Danang varem agafar un taxi, que per 21USD (regatejant, com no) varem arribar al hotel de Hoi An a 35 Km que, per cert, es molt millor del que ens pensavem.

Be, arar unes fotos para amenizar el relato.

Rosa amb nens i profe a l'orfanat

Amb la canoa baixant pel riu

I aqui el video de pronunciacio en vietnamita en 6 entonacions diferents d'una sola paraula. El video es diu MA.

KONTUM - Terres altes del Vietnam central

2008-08-31T11:34:00.008+02:00

Ei gent! Doncs ja som aqui a Kontum! Hem sobreviscut a l'avio d'helices que ens ha portat a Pleiku (prop d'aqui); i aixo que ja m'havia agafat (jordi) mal de panxa quan ens han dit que es retrassava el vol per culpa del mal temps, que finalment no ha estat res (falsa alarma).

Be aqui les coses ens van molt be. Hem hagut d'agafar un taxi per fer els 45km que separen aquest poble de l'aeroport. El lloc es molt xulo, rodejat de muntanyes verdes i vegetacio molt diferent a la nostra (rotllo documental de la BBC). El mes divertit es que som els unics occidentals, no hi ha ni cristo, bueno, cristo si, en una esglesia de fusta molt xula... Imagineu-vos tothom mirant-nos com estranys (que es el que som aqui....), pero de bon rotllo, somrient i saludant.

Ningu parla angles i anem amb la guia a la ma senyalant el que volem dir cada vegada que parlem amb algu. Total, molta paciencia, llenguatge indio i bona voluntat per ambdues parts :-)

Per cert, hotel per 8 dolars (bueeeeno, sense esmorzar, pero amb AC, mosquiteres, nevera, ventilador,...)

Ah, el mercat local, flipes: al costat de la carn sense nevera, venen roba i mes enlla peix sec... una delicia pels sentits. A una de les parades, hem comprat unes gorres supercutres pero que ens salvaran de la insolacio de dema.

L'experiencia del dia ha estat sens dubte, a part de posar fi d'una vegada a aquesta barba que em perseguia des de Barcelona, la visita a un dels dos orfanats del poble. No podem posar fotos, que aquest cibercafe de ciber no te res... Ha estat una experiencia molt xula. Els hem portat caramels, llapissos, llibretes, colors i plastidecors comprats al mateix poble (no oblideu que somos mochileros i no podiem portar-ho de BCN).

Com us podeu imaginar les condicions de l'orfanat no son les millors: 222 nens, de 1 mes a 22 anys, amb nomes 10 cuidadores... Nens, alguns bastant fets pols, abandonats, maltractats,... tot i aixi, els metges passen visita cada tarda. Tot aixo ens ho ha explicat una treballadora del centre que parlava angles. Tambe hi ha una escola on els nens com a minim canten "Hello-hello, how are you", pel que hem sentit...

Dema farem una excursio amb moto + trekking + barca de fusta per aquestes contrades. Ens han dit que si volem podem fer-nos un bany al riu (diuen que treuran els cocodrils i les serps una estona per nosaltres) :-)

El plan es tornar a les dues per agafar un bus a les tres de la tarda cap a Danang, tot fent 300Km de La Ruta de Ho Chi Minh (unes 5h de trajecte). Alla tenim pensat agafar algo (bus/taxi) per arribar a Hoi An on hem reservat un hotel per tres nits. Sona estressant, no ? Pero estem tan relaxats que no ens fa res.

Osti, quan la pobra Rosa trucava des d'una cabina a l'hotel de Hoi An, una plaga de tios amb i sense moto, ha sortit del no res intentant ajudar, agafant la guia, marcant ells, parlant tots alhora mentre la Rosa regatejava el preu,.... un espectacle!

Total, que com que dema sera un no parar, igual no us podem escriure, val?

PD. La segona noticia es que per fi, aqui fa menys calor! Visca, de fet (Rosa) fa menys calor que la setmana que es va fondre tot Barcelona a l'Agost, amb 36 graus al pati. Es clar que jo (Jordi) no ho vaig patir gaire, doncs estava treballant.... treballant, ostres, ?? que es aixo?

Besus i abrasus.

VA DE MENJAR I GENT

2008-08-30T14:35:00.014+02:00

Hola altra vegada!

Doncs al final hem aconseguit descarregar les fotos de la camara al pen i del pen al blog!

Aqui teniu una petita mostra del que estem veient i vivint.

Amb el Nick i la Iolanda menjant "elephant ear fish" es a dir, peix orella d'elefant.

Menjant arros amb pinya

En el restaurant de Can Tho on ningu ens entenia

Amb la familia de l'hotel Madam Cuc 127

Nena d'un barco-bar del mercat flotant de Cai Rang

Sortint de l'hotel

El maitre del restaurant a qui li agrada Julio Iglesias

SAIGON IV

2008-08-30T12:53:00.012+02:00

Hola a tothom!

Be, avui som a Saigon perque no queda mes remei. M'explico. La idea era agafar els vols a Pleiku per avui, pero no n'hi havien i al final marxem cap a les terres altes de Vietnam central dema. O sigui que hem tornat a passar el dia Saigon.

Voliem anar a veure el gran temple Cao Dai pero a part d'estar a 3h de Saigon, la visita amb grup implicava tambe visitar els tunels de Cu Chi que no tenim cap interes a veure.

Que hem fet avui? Continuar coneixent la ciutat mes comercial del Vietnam. Hem visitat mes pagodes, ens hem discutit amb una gent que ens volia fer pagar per un incens que no haviem demanat, visitar el museu d'historia de la ciutat i... un cop mes... menjar com reis. De fet, avui ha estat el dia que millor hem menjat (i no ens queixem en absolut del que hem menjat fins ara). Hem anat a un restaurant gairebe de luxe, amb aire acondicionat i per 11,65EUR ens hem posat com el Quico, foto amb el maitre inclosa. De fet, ens hem fet un fart de xerrar amb el maitre. Un senyor mes aviat gran, a qui li agrada el Julio Iglesias i, como no, el FCB. Un home realment amable que quan ens veia la cara de "com coi es menja aixo" sense haver de preguntar-li, ens ho venia a explicar. El menjar, valga la redundancia, realment exquisit. Us penjariem les fotos, pero tenim la mala sort d'estar en un cibercafe que no identifica la nostra camera.

Ah! Recomanats tambe per la guia, hem anat a fer un gelat al millor lloc de Saigon. Bonissim! Us semblara que mengem molt, i es veritat, pero val a dir que tot el que mengem ho suem al cap de 10 minuts!

Ah! Per cert, avui hem conegut un altre ex-combatent de la guerra. El pobre, ha tingut la mala sort de ser xines pel que des de que va acabar el seu servei militar, el govern no l'ha ajudat gens ni mica, al contrari: tenia les tipiques bicis per portar gent i li han requisat una vegada i una altra. Ara ja no te diners per compar-ne cap mes i es dedica a demanar pel carrer (pero no es la tipica imatge d'una persona tirada pel terra).

Doncs abans de posar-vos mes fotos del delta, dir-vos que dema a les 4am ens llevem per agafar el vol a Pleiku a les 6.20h. La idea inicial es estar un parell de dies a Kontum, on potser no trobem internet o cabina de telefon (family ja heu vist que avui el tema telefon ha sigut un desastre i que es tallava la linia continuament).

Passejant per un poble del Delta i sent l'atraccio turistica del dia

Navegant per un dels afluents del Mekong

Mireu quina mala cara que fem :-)

Vistes des de la casa de la familia on vam estar

La vida en el Mekong

Mercat del poble de Vinh Longh

DELTA III

2008-08-29T14:04:00.002+02:00

Be, gent, doncs ja tornem a ser a Saigon. Mateix hotel, mateixa habitacio... es curios pero ens sentim com a casa amb aquesta gent tan amable.

Sentim no poder ensenyar-vos fotos, doncs sembla que des d'aqui l'hotel la cosa no funciona...

Ahir, varem acabar sopant d'allo mes be en un restaurant de Can Tho recomanat per la guia. Al no entendre res, ens van fer entrar a la cuina per a veure que voliem menjar. Al final un plat de vedella amb suc, amanida saltejada i una olla de sopa de peix i verdures amb fideus. Tot per 3euros els dos.

El tercer dia en el delta, hem anat desde Can Tho amb una barca fins el mercat de Cai Ran (El mes gran del Delta) i hem fet un trasvas a una barqueta mes petita enmig d'un sol i d'una calor horrible. El mercat en si era tota una colla de barques grosses i petites intercanviant-se de tot al major (fruita i verdura)- Llastima no veure un altre que intercanvien animals vius (serps, porcs, gats, gossos, ratpenats, etc).

Continuant el que va dir la Rosa ahir, el tema Delta ha estat una mica timo en el sentit que et porten d'un lloc a un altre, canviant de barca, guia,... Avui hem visitat dues altres fabriques (una de fideus d'arros i una altre d'arros).
Malgrat tot, s'ha de dir que el delta es espectacular!!!

Com a novetat del dia, abans heu de seure i agafar-vos be.... avui hem dinat serp al curri. :-) No es conya, penya, que esta molt bona! Es una barreja de pollastre i no se que, be, guatlla (segons la Rosa). Ja us en cuinarem una quan tornem, val? :-)

La tornada amb autobus ha estat memorable! Hem anat pitant (literalment) a tota llet menjant-nos tots els sots (fent algun salt i tot) esquivant motos, camions, bicis per l'esquerra, per la dreta, per tot arreu... vaja un fart de riure! + mal de cervicals inclos en el preu.

Ja anirem posant-vos mes fotos si el tiempo i las autoridades lo permiten.

Dema no sabem el que farem, ja us ho explicarem.

PAM!

Besus i abrasus.

PD. Creiem que no haurem de passar la quarentena, Gabi, doncs hi ha menys mosquits que a BCN!!

DELTA DEL MEKONG I i II

2008-08-28T14:22:00.012+02:00

Abans que res gracies al Gabriel i al Gabi per les gestions fetes a Barcelona!!!!!! :-) Us heu guanyat un bon souvenir!

Monica! Quina il.lu veure el teu missatge. Ja quedarem a la tornada! Si trobem alguna pedreta per la teva col.leccio, te la portem!

Fotos de Saigon (despres us expliquem el Delta):

Transit

Easy Rider Sinh

Be, que hem estat fent aquests dos dies? Basicament recorrent el delta. Al final vam contractar l'excursio des de l'hotel despres de mirar i comparar amb diverses alternatives. Per 55$ per cap (3 dies, 2 nits, 3 apats), a part de passar-nos el dia menjant productes locals i bevent te de franc, ens han portat a vivenciar en primera persona com es fan els caramels de llet de coco, el paper i les 'palomitas' d'arros (tot inclos en el mateix preu...). A mes a mes:

- Ahir vam anar a l'illa de l'unicorn, on a part de menjar fruita vam assistir a un miniconcert de musica tradicional (la musica va resultar ser la tipica que toquen en els funerals).

- Vam passar de fer-nos la tradicional foto amb piton al coll.

- Vam fer una volta amb barca de rems pels canals del delta. Precios!!!!! I el riu Mekong es increiblement enorme.

- Vam anar a casa de la familia que ens acolliria per sopar, dormir i esmorzar, amb classe de cuina inclosa. Si podem us penjarem unes fotos perque us aneu fent a l'idea... Com molta gent diu, una imagen vale mas que mil palabras. Per cert, aqui hem conegut una parella: la Iolanda del Mollet i el Nick de Londres.

Com us podeu imaginar, ni cabina de telefon ni internet disponible en tot el recorregut. Despres de dinar vam passejar pels pobles del costat. Com que no es un lloc tan turistic, tothom ens mirava i ens saludava amb un somriure a la boca (tot i que lo del somriure sembla ser comu a tot el sud. De fet, qualsevol nen petit amb el que ens creuem, ens somriu ens diu hello).

Avui ens hem passat el dia de barca de rems en barca de rems, i de vaporetto vietnames en vaporetto vietnames. Tambe hem vist un petit mercat flotant.

Ara som a Can Tho. Dema visitarem el mercat flotant mes gran del Delta, el de Cai Rai.

Be, seguirem en contacte!

Petons a tothom!

PS: mama per ser any de traspas, no ens podem queixar, no? Has recuperat has recuperat el que havies perdut en una mateixa setmana!!!!!!

PS2: Encara que sigui l'estacio humida, estem agafant uns dies esplendids!!!!

SAIGON II

2008-08-26T13:42:00.002+02:00

Be, doncs com ja us vam avancar ahir, avui hem recorregut el barri de Cholon de Saigon. La caminata ha estat intensa i acalorada, pero la visita ha valgut la pena. Hem visitat diverses pagodes d'estil xines amb desenes de cons d'incens penjant pel sostre. El mes curios es trobar aquests petits espais de pau amagats per la bogeria viaria de la ciutat.
Una altra cosa que ens ha cridat l'atencio es que la gent quan no te feina no es molesta a fer veure que en te; es a dir, que no es estrany veure per exemple una perruqueria buida i les perruqueres assegudes davant l'aparador, des d'on divisen el transit, xerrant i mig estirades per alla, o un motorista sense clients aprofitant l'estona per treure's la cera de les orelles.

Despres hem anat (amb taxi) fins als parc que hi ha darrere el palau de la reunificacio. Hem dinat per 8euros, pero ens ha sobrat la meitat del menjar que hem demanat, no perque fos dolent sino perque n'hi havia massa!
Hem visitat el palau on una guia molt amable ens ha acompanyat durant el recorregut i hem anat tornant cap a l'hotel tot planificant els dies que venen: dema si tot va be, marxem cap al Delta del Mekong. La idea es fer la primera nit en una casa sobre pilars (casa tipica de la zona) prop de Vinh Long. L'endema visitar els mercats flotants i el divendres tornar a Saigon per marxar dissabte cap a Pleiku-Kontum.

No sabem com estara el tema d'internet pel Delta aixi que si no us escrivim no us espanteu! Com diuen els anglesos "No news, good news" es a dir, si no hi ha noticies, es una bona noticia.

Petons i abracades!!!!!

Toma de contacto! Saigon es nuestra

2008-08-25T15:13:00.001+02:00

Be, doncs aixo esta fet! Hem fet una bona volta per la ciutat a peu. Estem cansats, pero val molt la pena. La veritat es que hi ha tantes coses noves i curioses que es impossible explicar-vos-ho aqui en el blog. Haureu d'esperar a les fotos :-) L'assetjament (educat) de la gent per vendre't de tot i per fer-te de taxi a cada cantonada (sense exagerar), les olors indescriptibles, el soroll continu de motos i bocines, la calor ktcgs com si estiguessis en una sauna pero sense el com, etc...
Aixo de creuar els carrers a l'estil vietnamita, primer costa una mica, pero quan li agafes el truco, es una passada!
Com a punt social del dia, hem conegut un "easy-rider", aquests paios excombatents de la guerra, que ara es guanyen la vida ensenyant el seu pais amb la seva moto (no mes d'una 125cc). Apart de la foto, ens hem quedat amb la seva targeta per si ens repensem la idea! ;-)
Gracies pels comentaris, gent! Seguiu aixi!

Dema mes Saigon pel barri de Cholon.
Besus i abrasus.

JA SOM A SAIGON

2008-08-25T09:20:00.002+02:00

Be, doncs despres de 6 h de retard hem aribat a Saigon a les 11h hora local, 6h am a Barcelona. Durant el vol hem conegut la PERLA (Madamme Pestel), una senyora de 62 anys de nacionalitat vietnamesa i francesa que ja ens ha convidat a casa seva a Nha Thrang. De fet, ja esta pensant quin menu ens fara! Aixi que potser alterarem la ruta prevista (perdoneu pero no hi ha accents).
Be doncs hem agafats el taxi tan esgotats que no hem tingut esma ni per regatejar el preu del trajecte. Ara us escrivim des de l'hotel Madam Cuc 127, al rovell de l'ou de Saigon. El transit es exactament igual que el que podeu veure ens els videos penjats i anar a dintre del taxi es realment impressionant. De fet, hem descobert un nou llenguatge: el del claxon. Tocar el claxon aqui pot voler dir des de:
Eh! Tu! Pero que fas!
fins a
Aparta que passo!
Ah! Ens oblidavem de dir-vos que a l'hotel ens han rebut amb unes llimonades naturals ben fresques i uns platans que per fora semblen verds pero son, com diria la iaia Aurora, dulces como el almibar. Per 20$ la nit, dormim, sopem, esmorzem, tenim acces a internet i te de franc tot el dia.
Ara anem a descobrir una mica la ciutat.
Petons a tothom i fins dema!

Ruta Prevista

2008-08-08T12:55:00.032+02:00

Aquesta és la ruta que d'entrada tenim previst fer. A l'anar per lliure tenim l'avantatge de poder modificar sobre la marxa tant l'itinerari com els dies d'estada a cada ciutat. Ja s'anirà veient al llarg del bloc com es va configurant el viatge a la pràctica...

El que hem de tenir present és que qualsevol desplaçament d'un punt a l'altre del país implica invertir un munt d'hores desproporcionades amb les distàncies reals a cobrir... Vaja, que el viatge més curt són gairebé 5 hores de trajecte... (a no ser que agafem vols interns -una alternativa a tenir en compte tot i que només en casos molt concrets, perquè sinó ens perdem els paisatges del país!).

Dia 1 (24.08.08): Vol Barcelona – Paris - Ho Chi Minh City (HCMC) Dia 2 (25.08.08): Arribada a Ho Chi Minh City (a les 5h a.m. approx).
Dia 3 (26.08.08): Saigon (o altrament dita HCMC)
Dia 4 (27.08.08): Saigon - Delta del Mekong – Can Tho
Dia 5 (28.08.08): Canals del Mekong. Mercats flotants – Vinh Long (embarcació a Illes del riu Mekong i dormir en una casa familiar *Sau Giao a Hoa Ninh districte de Long)
Dia 6 (29.08.08): Illes del riu Mekong - Saigon
Dia 7 (30.08.08): Saigon - Pleiku - Kom Tum
Dia 8 (31.08.08): Kontum
Dia 9 (1.09.08): Kontum - Pleiku – Danang - Hoi An

Dia 10 (2.09.08): Hoi An
Dia 11 (03.09.08): Hoi An - My Son - Hoi An
Dia 12 (04.09.08): Hoi An – Muntanyes de Marbre- Hoi An
Dia 13 (05.09.08): Hoi An
Dia 14 (06.09.08): Hoi An - Danang - Hue

Dia 15 (07.09.08): Hue - Riu Perfum
Dia 16 (08.09.08): Hue
Dia 17 (09.09.08): Hue - Danang - Hanoi -Ninh Binh
Dia 18 (10.09.08): Ninh Bin – Tam Coc – Hanoi
Dia 19 (11.09.08): Hanoi – Haiphong- Cat Ba
Dia 20 (12.09.08): Cat Ba – Halong Bay
Dia 21 (13.09.08): Halong Bay - Hanoi - Tren nocturn a Lao Cai - Sapa
Dia 22 (14.09.08): Sapa – Bac Ha – Sapa
Dia 23 (15.09.08): Sapa – Ta Van

Dia 24 (16.09.08): Ta Van – Giang Ta Chai – Su Pan – Sapa – Lao Cai- Tren nocturn a Hanoi

Dia 25 (17.09.08): Hanoi
Dia 28 (18.09.08): Hanoi
Dia 29 (19.09.08): Hanoi – Vol Paris (23.25h) - Barcelona
Dia 30 (20.09.08): Arribada a Barcelona (14.30h approx.)