SAPA I i II

Hola a tothom! Seguim vius i de conya! Des del tren no vam poder actualitzar el bloc i aquesta nit passada hem estat "en medio de la nada" on, evidentment, tampoc hi havia connexio a Internet.

Be, com us vam avancar l'ultim dia des de Hanoi, vam agafar el tren nocturn cap a Sapa, al nord-oest de Vietnam. El tren estava super be, fins i tot millor que l'ultim tren nocturn que vam agafar des de Hue i res a veure amb el decrepit tren de Ninh Binh a Hanoi. El vago el vam compartir amb una parella de Vitoria. Aqui els teniu:

La Leyre i el David, quan ens els hem tornat a trobar avui.

Nomes arribar a l'hotel de Sapa, despres de 2 hores d'autobus des de l'estacio de tren de Lao Cai, vam comencar un trekking que duraria tot el dia. El paisatge, com podeu comprovar, es increible i totalment diferent al que estem acostumats de veure: terrasses i mes terrasses d'arros, cobreixen les muntanyes i les valls de la zona.

La totalitat del viatge gairebe fins a la "homestay" on hem dormit, l'hem fet amb la companyia de dones de la tribu Hmong negres. Aquestes dones son a tot arreu i a la que veuen un grup de turistes, s'acoplen a pinyon per intentar vendre'ls tot allo que poden al final del trajecte. Son terriblement insistents i no et deixen sol en cap moment: et diuen on has de posar els peus, t'agafen de la ma per fer baixades o creuar rius, et fan manualitats amb fulles d'arbre i t'ho regalen... N'hi ha com a minim una per turista i se t'assignen, es a dir, que durant tot el trajecte vas amb la mateixa persona al costat. Es posen estrategicament davant i darrere teu, de manera que gairebe estas aillat del grup i quan aconsegueixes desfer-te d'elles, s'escolen pels camins alternatius i sempre acaben interposant-se entre tu i qui sigui del teu grup. Terrible!

I aquest martiri l'hem patit els dos dies de trekking! De fet, aquest mati encara ha sigut mes heavy: ens hem llevat a les 7h i despres de la dutxa (mireu la foto de la dutxa de la casa on hem estat), tant bon punt ens han divisat, ja s'han acostat un parell de dones hmong a la nostra casa. A mesura que la resta del grup s'anava llevant, anaven apareixent mes dones hmong i ens han estat esperant fins que hem comencat a caminar (mentre esmorzavem, alla estaven, mirant i esperant el seu moment) i despres les hem tingut a sobre fins a l'hora de dinar. Sort que el paisatge val la pena i que els banys al riu ens renonaven de cap a peus!!!!!

Dutxa de la casa on hem passat la nit.

Aqui teniu una mostra d'aquesta tribu (la del mocador vermell, pertany a una altra minoria etnica), esperant que els turistes sortissim del "bar" per continuar assetjant-nos.

La gent amb la que hem coincidit en aquesta excursio es genial. Anem amb una noia del Regne Unit (la Harriet), una irlandesa (Emma), dues israelianes (la Hila i la Sharon) i una alemana que ara viu a Londres (Sandra). La majoria d'elles porta mesos viatjant en solitari. De fet, com us podeu imaginar, una de les coses que mes ens va cridar l'atencio es trobar dues persones d'Israel, dones, viatjant soles per aquests mons de Deu. Ja us explicarem mes coses d'elles, perque ens han estat dient coses de com funciona el tema de l'exercit i de la vida al seu pais. Informacio de primera ma que t'ajuda a entendre millor la seva realitat.

Aqui estem amb el grupet, la guia ( a ma esquerre) i la "jefa" de la casa.

Pero el mes subrealista de tot, va estar el sopar d'ahir a la nit. Vam menjar juntament amb la familia i la guia. Ens vam posar de tot! I com no podia ser d'una altra manera, tambe ens van servir 50 xupitos de vi d'arros. Aquesta dona, la Suoy, beu com un camell! Quina passada! Va fer una ronda de xupitos ella sola amb cada un de nosaltres, mes tots els que va fer en grup i en parelles. Clar, al final la dona anava mes felic que un tornavis...

Pero el mes literalment increible de tot, es que ben sopat, alla, perduts en la immensitat de les muntanyes de Sapa, aquesta dona ens va improvitzar una discoteca al menjador de casa seva. Ei, amb musica maquina i tot! Aqui teniu un video que, com veureu, no te desperdici!

Despres d'aixo, com tampoc podia ser d'altra manera en un pais asiatic, vam acabar tots plegats en un karaoke (tot plegat, vam anar a dormir a les 22h...).

Dema mercat de minories etniques i despres tren nocturn de tornada a Hanoi. O sigui que no tindreu noticies nostres probablement fins dema passat.

Molts petons a tothom! :-D