dimecres, 3 de setembre del 2008

MY SON - HOI AN II

Ei, gent, que tal?
Avui ens hem llevat a les 4.30AM per anar a veure la suposada sortida de sol a les runes cham de MY SON, runes, gracies en bona part al treball excel.lent que varen fer els americans durant la guerra; no queda ni la meitat del que havia sigut desdel segle X. De fet, encara hi ha els forats de les bombes i de la metralla a les runes mileranies. (Que bonic...).


Hem tornat tant d'hora que encara estava obert el buffet lliure de l'hotel (que no hem desperdiciat! :-))

Hem seguit fent voltes pel bonic poble de Hoi An, aprofitant per provar-nos la roba que ja estava gairebe acabada.
Una de les mes de 300 sastreries de la ciutat.

Top inacabat (falta el brodat)

Papa(Jordi): Si, la roba te la fan d'un dia per l'altre! El rotllo va que arribes, mires el que hi ha o t'ensenyen catalegs i tu tries la tela, el diseny, les variacions (si les vols), ells et fan qualsevol model que triis. T'agafen les mides per 50 llocs diferents i uns nans es passen la nit cosint darrera de la botiga... :-) No, en serio, et fan el que sigui. Ah, el mateix amb les sabates!
Hem provat de pagar amb euros, pero ens els canvien a dongs i anem tirant tambe dels dolars que varem portar de casa.

Be, com que estavem tan cansats, ens hem fet un Loreal i per 6.25USD/60 min cada un, ens hem regalat un massatge i la Rosa un tractament facial.

Sue / Xavi: Se us posarien els pels de punta nomes de pensar que el Sergi visques en un d'aquests pobles, on els nens van sempre al seu aire, jugant a les carreteres nacionals, banyant-se al riu sense vigilancia paternal. Be, segons va dir la Rid ("la guia de la jungla"), aixo es la veritable llibertat :-)

Claire / Alberto: Veniu volant que aqui teniu teca per a una tesi nova!

Apa, adeu! Petons a tothom!

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Rous, estàs guapisima¡¡¡, estic pensan en portar a la teva mare, disfrutaria com 'un cerdo en un charco' amb tantes tendes i tan barato, las fotos son precioses, al menys els americans varem perdre la guerra. m'imagino que els nens tot el dia al carrer i als rius, cap es fa malt, ni s'ofegen, jo crec que per aqui es passen amb tanta tonteria. jo cuan era petit feia el mateix i encare estic viu, ja em crec que la Clara i Alberto farien unaltra tesis, m'imagino que vosaltres os esteu enriquin amb totes aquestes experiencies. Molts petons de tots.

Gabriel pare ha dit...

Hola nois¡ Ja sabeu que el americanitos quan es posen son molt efectius, tot i aixó no varen poguer amb aquesta gent menuda i tosuda i varen marxar escuats.
Encara tenen el síndrome del Vietnam.
Home, 300 sastreries son moltes, massa i tot, tanta clientela tenen?, perque turistes tan dispossats (i necessitats tot sigui dit) com vosaltres ni han gaires?.
De conya, ja que sabeu de que va, quan torneu (penseu tornar oi?) us pagaré 6.25 USD per 60 minuts de massatge, vale?