dimarts, 2 de setembre del 2008

KONTUM II

Ei, que tal?

Ahir, tot just sortir del "ciber"cafe varem trigar 2 h en fer un trajecte de 10 min, doncs primer ens varem enganxar a parlar amb uns nens, sobretot en Phat (12anys, classic gafotas del cole Harry Potter vietnamita), preguntant-nos mutuament coses de la vida del pais, etc. I despres varem coneixer a un anlges que vivia alla com a voluntari ajudant als nois i noies del camp. Va ser molt xulo perque ens va explicar allo que no surt a cap guia, de fet allo que no pot sortir a cap guia, coses de la vida de la gent i la influencia del govern socialista que expropia terres, fa obligatoria l'escola pero en veritat es pagant,... I tot a pas de Saigon (caminar moolt lent quan fa molta calor), varem passar l'estona.

A l'endema varem fer una excursio amb moto+trekking+canoa molt xula! Amb la guia (Rid, una noia dels pobles Banha que ens explicava tot de coses de la seva gent i de la selva), vam anar fent fins a la vora d'un riu de documental, on ens esperaven uns paios amb una canoa per baixar pel riu un bon tros avall. Tipica canoa rotllo tribu feta d'una sola peca (diuen que triguen a fer-la tres dies).
Llavors, a les tres varem agafar un minibus que ens havia de portar a Danang... i aqui ve la part emocionant del dia. La jungla comparat amb aquest trajecte no es res! Imagineu-vos un minibus conduit pel mateix dimoni en forma vietnamita, anant a tota canya per les carreteres de muntanya durant 5 hores (300Km) sense disminuir la velocitat ni una mica quan passavem per pobles amb nens i animals per les vores. Quina passada, el minibus anava fins els topes (12 persones), que 4 d'elles varen acabar vomitant varies vegades. I el dimoni seguia a tota ostia sense inmutar-se per no baixar la mitja. Quin fart de riure! Ens ho vam passar (Jordi, sobretot) de conya. Que avancavem un camio? Doncs per l'altre carril, encara que hi hagues una corba tancada sense visivilitat. A cada corba no sabies que et podries trobar (nens, gallines, vaques, motos, troncs, terra, pedres, aigua, ... el que sigui, pero en Makkinen vietnamita no afluixava! Al cap de 2 hores varem passar al nivell 2: El mateix, pero de nit i plovent, a estones amb una boira que feia por. Bufff!!! Vaja, una experiencia inolvidable. Com aguanta una Sprinter!
A l' arribar a Danang varem agafar un taxi, que per 21USD (regatejant, com no) varem arribar al hotel de Hoi An a 35 Km que, per cert, es molt millor del que ens pensavem.
Be, arar unes fotos para amenizar el relato.

Rosa amb nens i profe a l'orfanat


Amb la canoa baixant pel riu

I aqui el video de pronunciacio en vietnamita en 6 entonacions diferents d'una sola paraula. El video es diu MA.

1 comentari:

Gabriel pare ha dit...

Hola parella:
Està clarissim que ho passeu de conya tantes vivencies i situacions diferentes pel que esteu acostumats. Lo del minibus es una pasada es per baixar en marxa, peró es clar qui te nosos de baixar i quedarse ademés allà on no sap no on es, per tant a resistir i intentar gaudir. En Jordi no feia de copi oi? Ja sabem que li passa ?. Anar per la boira al Jordi sempre li ha fet gràcia (qui pateix es el xofer) encara que en aquest cas veig que no.
Petons