HUE II

Ei, gent, que tal? Felicitats Padrina (es que avui fa anys!) :-)

Avui, en comptes de fer la tipica excursio amb barqueta pel riu perfum que fa tothom, hem llogat una moto per anar a veure les diferents tombes dels emperadors de la dinastia Nguyen, uns payus anats de l'olla que vivien com volien (segons la guia "... Tu Duc vivio rodeado de un lujo extremo...").

El tema de la moto al final ha sortit per 7dolars desde l'hotel (per ser una mica mes segur). Ens volien colar una scooter de 10 dolars , pero al final ens hem endut una amb marxes (sense embrague, bueno deu ser d'aquells embragues centrifugs,...), en fi, que es la tipica moto d'aqui.

No us espanteu, que Hue no es Saigon, el transit es molt millor. La veritat es que es molt divertit, pots fer el que vulguis, girar, parar, anar un tros en contradireccio i sobretot anar pitant a tot Cristo, encara que nomes sigui per dir "eh, soc aqui". Com que com a molt vas a 40-50Km/h, es menys perillos del que sembla.

Per cert, us hem de dir que malgrat el transit i els festival de pitades continues, no hem vist ni una sola discussio entre conductors...

Els mapes que hem pogut obtenir de l'hotel i d'una oficina de correus eren desastrosos, menys mal que en una cruilla de no se quines carreteres, se'ns ha acoplat en Ty, un home molt amable que ens ha ofert el servei de guia si practicavem angles amb ell. Com no, hem acceptat i ens hem perdut per uns caminets de tot tipus per anar fent la ruta de les tombes.

Hem visitat la de Minh Mang, Tu Duc i Khai Dinh. Cadasquna es un complex enorme amb jardins, llacs, teatres, escultures de guerrers, elefants, cavalls, palaus per les reines i les concubines, etc... de tot! Aquesta gent no s'estava de res! Per alguna cosa eren els emperadors de Vietnam ( de fet, Hue va ser la capital durant molts anys).

Aquesta es una de les terrasses del mausoleu de l'emperador Khai Dinh

Mentrestant, en Ty s'esperava a fora de cadasquna de les tombes, ja que l'entrada no era gratis, i quan sortiem petavem la xerrada. Al final ens ha convidat a casa seva a fer un te. Es un camperol que treballa als camps d'arros amb la familia. Va haver de deixar l'escola als 10 anys per culpa de la guerra. Ens ha explicat que li agrada molt apendre angles per poder-lo ensenyar als seus fills. Al final, tot xerrant, li hem donat 20dolars perque es pugues comprar el diccionari angles-viet que tant volia. Estem 98% convencuts que deia la veritat i si no, es igual, aquesta gent viu en unes condicions molt miserables (la casa era de fusta amb uralites, molt neta, pero molt simple, amb finestres de mimbre i sense portes). Aquest no tenia ni tele (que tothom en te, fins i tot els de les barraques del Mekong)

A casa d'en Ty. Es aixo, no hia res mes, nomes un llit dur davant la taula

La Rosa era mes gran que l'amic mandari d'en Tuc (el cigronet de la familia Nguyen)

Ens hem despedit d'en Ty per anar a fer l'ultima tomba (Tu Duc, el mes sonat de tots) i hem aprofitat per acostar-nos a la platja, que estava a uns 20km. L'aigua estava mes calenta que en les platges de Tarragona).

I aixi anem passant els dies, sense estressar-nos gaire. Esperem que tots vosaltres estigueu be i aguanteu el pais mentre som fora. :-)

Dema agafem el tren nocturn cap a Ninh Binh. Dema segur que no teniu blog, en tot cas fins dilluns.

Besus i abrasus!