dijous, 4 de setembre del 2008

HOI AN III

Be, doncs d'aqui un parell d'hores marxem definitivament d'aquesta encisadora ciutat (per sort per les nostres butxaques...) ;-)

Al final, no hem pogut evitar caure en la temptacio de comprar-nos un quadre per la paret vermella del menjador (60x60cm). No us en podem posar cap foto per questio de drets d'autor, pero es molt xulo! Ens arribara d'aqui tres mesos com a molt per vaixell (o almenys aixo esperem).

Per cert, padrina Rosa, hem arribat a un acord amb el Jordi per a redistribuir l'equip de musica.

Una cosa que crec que encara no us hem comentat i que estem veient a cada poble es que en aquest pais tot es pot arreglar i que totes les peces de tot el que et puguis imaginar tenen recanvi. M'explico. Els carrers solen estar plens de botiguetes i tallers, i pots trobar des d'una parada on venen tubs d'escapament, retrovisors de motos, tot tipus de cargols... a d'altres que reparen i abrillanten manillars de bicicletes, ventiladors... En fi, tota una cultura de reciclatge realment admirable.

Altres curiositats del pais:

- Molts camions, enlloc de tenir el tipic pito de marxa enrere, tenen musiques com la de la Lambada o Happy Birthday o fins i tot Jingle Bells.

- Per tot arreu on vas, si pares una mica d'atencio es pot sentir la gent dins les cases o botigues cantant o xiulant.

- Les noies aqui estan obsessionades per mantenir la pell blanca. Per aquest motiu, quan surten al carrer sembla que vagin disfressades: per protegir-se dels rajos solars porten un barret, una mascara (hi hagi contaminacio o no a la ciutat), ulleres de sol, mitjons, jaqueta, i uns guants de maniga de llarga. En fi, que els sol no penetra ni en un mil.limetre de pell! Es mes, les noies fins i tot s'arriben a fer tractaments per emblanquir-la. Es curios, oi? Tothom busca el que no te...

- En general no es veu gent que passi gana. Potser, qui ho te pitjor son els avis, a qui veus treballar tinguin l'edat que tinguin. Be, els que tenen sort treballen, els que no, fan el que poden...

Per acabar, algunes fotos mes.

Paradeta de "farolillos" de nit.

La botigueta on ens hem fet les sabates amb la sabatera (amb ulleres) i la seva germana.
A la sastreria amb una de les sastres (precisament la que ens ho va posar realment dificil per regatejar!)

2 comentaris:

Anònim ha dit...

¡¡EI¡¡ Quina llastime que marxeu del paradis de les compres, habia pensat que en compresiu una bona bateria (no de cuina) i que la portesin per barco, segur que son molts mès baretes, en fí, suposso que el cuadre l'anviaran, perque del contrari, tornar a reclamarlo pot ser complicat. ¡el heu pagat tot, ó una paga i senyal?. la música dels camions si que m'sorprès, son originals, es curiós lo de que volen estar blancs, com bè dieu, ningú está content de com ès. El vestit que portes Rous es nóu oi? estás molt chula. avui es cuant pasareu la nit en el tren 'blando' no'.
La Iaia está força bè, ja fa dos caps de setmana que es queda aqui a casa nostre i dorm a la seva, está una mica rundinaria i cascarrabias, pro está mès bè, la meva cama va millorant, ja está mès prima i puc doblegar-la mès, jo també estic cascarrabies pero em pasará. Bè, com cada día, esperarem les properes noticies vostres. Molts petons de tots.

Gabriel pare ha dit...

Del quadre ja us ho he dit al mail. Us volía preguntar com el portareu peró ha quedat aclarit.
Jo ja savía que al final en Jordi claudicaría, qui es pot resistir a una dona i una padrina? ni el Jordi. Pobret¡¡¡¡¡¡ que booooooooo.
Ara que em feu memória, em cal pel MINI uns discs ventilats, un canvi de 5 velocitats, uns amortiguadors per darrere, uns ............. no se que mes.
Aixó de la marxa enrere sembla reminiscencia ianqui, peró està molt ben pensat i divertit.
O sia que la gent es feliç amb el que té. Com hem parlat molts cops, els pobles no son més feliços com més tenen, peró acì ho hem oblidat fa molt de temps, abans també era així i no fa pas tant.
Lo de la pell es ben be voler el que no es té, peró penso que deu tenir que veure amb les arrugues que es veuen en la gent gran i que potser ho volen controlar en lo possible.
Els pobres avis son un problema arreu, es evident que cal cuidar-los moltíssim o no? perque son els que us han donat la vida, han mantingut el pais, han treballat de sol a sol per que tingue pa que menjar i pugeu tenir una vida millor???? en fi etc, etc enteneu?
Ha colat?
La germana de la sabatera s'agafa a ella com si pensés: aquest occidental igual se m'emporta cap a un pais estrany.

Vinga, endavant que encara teniu molt per veure i explicar.
A10 Petons