Aqui a Hanoi, constantment t'estan oferint zippos, guies lonely planet, trajectes en moto, taxi i especialment els cyclos, que son terriblement pesats. Els Xe om aqui, per acabar de rematar, porten una campaneta i cada vegada que veuen un turista la fan sonar mentre diuen un "Hello!" que mes aviat sembla el "ho, ho' ho" del Santa Claus. Aquesta tarda, n'hi hagut un que gairebe ens atropella.
Avui hem visitat el Temple de la Literatura. Aqui teniu alguna fotito. Es veu que antigament, aqui estudiaven els fills dels mandarins i havien de passar uns examens molt xungos, fins i tot un final davant l'emperador, qui personalment et feia les preguntes! I nosaltres queixant-nos per la proposta del PP amb la LOCE i la tornada als examnes orals!
Aquest es l'amic Confuci, com podeu comprovar, partint-se la caixa en veure els resultats dels examens.
Com a novetat del dia, be, avui hem conegut la Flower, una victima de la guerra amb una cama mutilada. No demanava caritat sino que oferia els seus serveis com a guia' I es que te un angles forca correcte ja que l'havia estudiat a la universitat. Quan li hem dit que ja marxavem avui, llavors ens ha volgut vendre uns pastissos tipics d'aqui (recordeu aquell pastis que portava un ou dintre? doncs d'aquests pero sense l'ou). Seguint la bona educacio que hem rebut dels nostres respectius pares, no voliem acceptar menjar d'un estrany i li hem dit que no pero que li podiem donar una micona de diners. Ella s'ha negat rotundament i ens ha dit que els diners els volia nomes si li compravem alguna cosa: vaja, ens volia donar alguna cosa a canvi dels diners.
Com us podeu imaginar, aquesta dona no te feina i probablement, si la politica no canvia, no en tingui mai mes a la vida. Aixi que com els molts avis i avies que us hem anat explicant, ha d'intentar guanyar-se el pa com pot: si te sort com a guia, sino venent el que sigui.
Hem estat parlant una estona amb ella i com que ens ha preguntat que es cobrava a Espanya, nosaltres tambe li hem preguntat que es cobra a Vietnam. Diu que fa uns anys, la gent cobrava uns 400$ l'ANY. I la veritat es que tenint en compte aquests salaris, el preu de les coses no es gaire barat, que diguem. Un pastissets d'aquests d'ou pot valdre uns 100.000VND, es a dir, mes de 4EUR.
Hem anat passejant un altre cop pel barri antic amb l'inestimable companyia dels Santa Claus, parant a mirar botiguetes, fent un gelat... vaja un estres que no vegis!
Per les Clares que ens llegeixen:
2 comentaris:
'Chiquillos', ja m'ensenyareu el pas Hanoi, dons es el que convé a la meva cama. Molt guapes les fotos i molt interes-sant el contingut, vieiem la foto d'en Jordi en el temple i an el pati tan gran, i no puc deixar de pensar lo que disfrutaria la teva mare fregan-lo, deixanlo super brillant i amb les rojoles ven colocades, en fí, que estic agafant també la deformació netegerail. Ja en presentareu al amic Confunci, dons fa cara de bon minyor. De fet veien els sal-laris que cobren aqueste gent, no m'extranya que per 1$ a l'hora sigui un chollo per ells, confirmo la meva teoria de anar a viure a Vietnam cuan amb jubili. m'imagino que els preus que us demanen, passa com a Cuba, tendes i negocis per els 'Giris' amb dolars i tendes per a natius amb moneda local, lo fotut es que es molt dificil passa per un natiu, de lo contrari, no crec que amb els sous que dieu, puguin pagar els preus que us demanen a vosaltres. Molt guapa la tende de les Clares Fashion. Bè ara os farem llenguetes, avui es l'11 de Septembre, com ja sabeu, el día de Catalunya, el de les Torres Gemeles, el de l'assesinat del meu cossi germá Miquel Viladrich, etc, etc. Ahir a Madrid va caure una pedregada de 'naços' inundacions al Metro, als tunels, etc, també a Malaga, Sevilla i uns cuants llocs més, pero lo de la 'llengueta' es que avui em tingut a l'iaia, a casa, dons es festiu, encara que la teva mare, com sempre ha estat currant, en fet un arrós de 'collons', la iaia de directora de cuina i jo de pinche, hem possat tot bicho vivent, les almejes i els muclós ballaven el Rock, les gambes i llangostins, el 'Ritman blue', els calamars i la sepia feren els coros, les gambetes salades el 'can can' les seps i l'es ancas da rana estavan mirant pero no an volgut afegir-se a la feste i al final en quedat descalificats hi an tornat a casa, al final de tot, s'han quedat tots molts quiets i ha sortit molt bó, nen fet per els 4 q'uerem més de 1/2 Kl d'arrós, amb peix per 8 persones(com sempre tirant curt), i pensavem tornar a dinar demá amb les sombres d'avui, peró després de més de tres mesos sense menjarne, hi pensant, una mica mica per e Jordi, unal-tre mica per la Rous n'ha sobrat un platet petit per sopar. Esperem repetir-ho cuant esteu a Catalonia i amb l'Antonia Carré, que ja té el vï ranci des-de que varem dir que en fariem un, tost juns, era en el segle passat pero el farem. Fins les properes noticies, MOLTS, MOLTS petons de tots, Iaia i reste de familia. 'MUAAAAAAAAAAAAAAAA'
Hola:
Sembla que ha canviat una mica oi?
que hi han anat mes turistes i la gent està ja assabentada del tema?
Ara que ho dius, si que sembla veures un to blavós allà a sota del timbal, peró no es del tot blau, que son diferents els pitufos al Vietnam?
Suposo que los dels preus baixos sabieu que no ho fan pel vostre goig, i son directament proporcionals als sous que cobren (i posiblement no tothom pot cobrarlos) no?, perque.. joves si, peró inocents no eh¡, si no, quan torneu, la familia us prepararem un curset accelerat de com va la cosa.
Lo de tres en un burro (moto), superat, ara n'heu de buscar mes, a veure fins on podeu arrivar.
Ah¡, de tant en tant feu una foto de primer plà per veure quina cara feu després del estrés que esteu passant.
Petons
Publica un comentari a l'entrada